Dome de Niege des Écrins (4015m.)

Juny de 2011, ara toca Alps !

Aquesta vegada, la ressenya, no és per aquí a prop, sinó una ascensió alpina a un dels indrets, que a l'ombra del massís veí del Mont Blanc, no té res d'envejar als seus pics més propers.

Declarat Parc Nacional als anys 70, aquest massís, s'eleva de manera majestuosa entre Grenoble i Briançon, i entre els rius Durance i d'Isère. El seu punt culminant, és la sempre impressionant i espectacular Barre dés Écrins, amb els seus 4101 metres.

Barre i Dome de Niege des Écrins des del refuge des Écrins

Les seves llargues valls, dónen lloc a una gran varietat de laberíntiques crestes, circs glaciars, corredors i cims que fan l'autèntica delícia d'alpinistes i excursionistes.

Ens trobem una bona colla d'amics amb ganes de pujar al punt més alt del massís, la Barre des Écrins, des de punts ben repartits de la geografía Catalana. Des de Flaçà, l'Ivan i la Brígida, des de Folgueroles, en Jordi (Ros) i la Cristina, des de Sant Celoni, en Jordi (Frikie) i la Sandra, i des de Vic, la Marta i l'Amadeu.

Tot el grup abans de pujar cap al refugi dels Écrins

Tots 8, després de 7 hores de viatge des dels nostres respectius punts d'orígen, ens trobem al pàrquing de Pré Madame Carle, ja que hi hem anat en dies i hores diferents.

La primera etapa, ens portarà des del pàrquing de Pré Madame Carle, situat a 1874 metres, fins al refuge des Écrins, situat a 3175 metres. Seran un total de 1301 metres de desnivell positiu.

Sortim del pàrquing per una pista forestal que surt del costat del refugi Cezanne, en uns 600 metres i després de passar un primer pont de fusta que creua el torrent du glacier noir, que baixa del Glacier Noir (entre el Pelvoux i la Barre des Écrins), s'estreny deixant pas a un estret sender que ja s'enfila guanyant desnivell entre roques i simpàtiques i atrevides marmotes. El sender no té pèrdua, està ben marcat i fresat.

Llengua penjant i desafiant del glacier Blanc

En poc més d'una hora i mitja, ja ens hem plantat al peu de la llengua del Glacier Blanc. Aquí, el sender agafa més inclinació, tot vorejant el glaciar per l'esquerra. En uns 40 minuts, arribem a l'antic Refugi Tukett, on el sender ens dóna una treva i deixa pas a una esplanada on tenim unes fantàstiques vistes del Mont Pelvoux.

Maravellós, l'amenaçant Mt. Pelvoux des del refugi Tukett

Des d'aquí, ja estem molt a prop del Refuge du Glacier Blanc, falta una última rampa i en 50 minuts ja hi arribem. Aquí, aprofitem per menjar alguna cosa i descansar l'esquena del pes de les pesades motxilles, estem a 2542 metres.

Portem 3 hores des de Pré Madame Carle, i ens proposem a seguir la marxa. El camí continua tot fent ziga-zagues vorejant la punta del Glacier Blanc, a trams guanyant molt desnivell de cop i altres més suaus, en uns 45 minuts el camí ens porta de dret a sobre la glacera. És moment de treure els grampons i el piolet i encordar-nos per poder continuar la marxa!

Les dues cordades abans d'iniciar la progressió per la glacera

Carai, quina pinta ! Dues cordades de 4 persones cadascuna, en la primera, Amadeu, Marta, Brígida i Ivan, i la segona, Ros, Cristina, Sandra i Jordi. Tots ben equipats i amb ganes de descarregar les motxilles al refugi, prosseguim la ruta per sobre de la glacera seguint la traça que segueix a la dreta de la mateixa. A partir d'aquí, el camí guanya suaument desnivell, on només hi trobem un parell d'esquerdes que no cal vorejar, ja que estan molt cobertes de neu i es poden creuar sense problemes.

En poc més d'una hora ens plantem a la falda del Refuge des Écrins, l'únic inconvenient és que per arribar-hi, cal superar els 150 metres de desnivell que hi ha de la glacera fins a dalt. Aquí, optem per desfer les cordades i acabar d'arribar a dalt per lliure. Hem tardat 5 hores.

Després de reposar, parlar de la ruta que prendrem, preparar el material necessari pel dia següent, sopar (a les 5 de la tarda), i escoltar les divertides explicacions del guarda del refugi, a les 7 de la tarda ja està tot el refugi en silenci. Sonarà el despertador a les 3:30 del matí, esmorzar i cap amunt !!!! Per cert, avui hem decidit que no pujarem a la Barre des Écrins, sinó que farem l'ascensió a la Dome de Niege des Écrins, que és una cúpula nevada de 4015 metres, un pre-cim de la Barre des Écrins.

Remuntant la glacera a les 4h. del matí a l'inici de la 2a Etapa

Treure's les lleganyes, esmorzar fort, agafar motxilles, encordar-nos a la porta del refugi i amunt, bé, en aquest cas avall, ja que el primer que cal fer, es baixar els 150 metres que hi ha del refugi a la glacera un altre cop. Un cop sobre la glacera, multitud de lluminetes ens marquen el camí. Realment és una imatge espectacular: tot de petites cuques de llum que avancen a poc a poc tot esperant que es faci de dia. Cal remuntar la glacera fins a peu de muntanya, i només caldrà seguir la traça i la multitud de frontals encesos que es veuen davant !

En 1 hora i 20 minuts aproximadament, estem a la falda de la Barre des Écrins. Aquí comencen les rampes que ens han de portar amunt entre séracs que amenacen en caure sobre nostre, però ahir a la nit, el guarda del refugi ens va explicar claríssimament per on haviem de passar. A pas lent però ferm, iniciem l'ascens, passant per la dreta el primer serac, un cop passat aquest, ens desviem cap a l'esquerra, cap al centre de la gran pala de neu per continuar l'ascensió entre els dos seracs que hi ha més amunt, en direcció a la gran rimaya que parteix en dos la part alta de la glacera. Aquí, és on l'Ivan i la Brígida decideixen fer marxa enrrere, i la cordada queda partida en dues, l'ivan i la Brígida que marxen avall i la Marta i l'Amadeu que segueixen amunt, encordats amb una nova corda. La segona cordada de 4 també continua amunt.

Vista de l'itinerari des del Refuge des Écrins

Un cop creuada aquesta rimaya, ja només queda l'últim tram inclinat abans d'arribar al cim de la Dome, que serà suau fins a cim. Hem tardat 3 hores i 40 minuts des de la falda, i 5 hores des del refugi.

A les 9 en punt del matí, les dues cordades són a cim !!

Cim de la Dome de Niege des Écrins de 4015 metres

Contents i amb un dia que acompanya, ens fem la foto i ens quedem uns minuts a gaudir de les fantàstiques vistes que tenim des de més de 4000 metres.

Ara toca baixar, on sempre s'ha d'anar més en compte, ja que les forces minven, els passos de rimaya poden portar problemes i l'estona que fa que toca el sol a la neu fa que la glacera pugui haver perdut una mica de consistència.

Prenem el mateix camí, desfent les nostres traces i creuant-nos amb moltes cordades que encara estan pujant.

La neu, en tot el tram fins a la falda de la muntanya, està en perfectes condicions, i ens permet fer un descens ràpid i sense problemes.

Punt per on es creua la gran esquerda que parteix en 2 la glacera

Un cop estem de nou a la glacera, la cosa ja canvia. La neu esta molt tova i desfeta, i creuar la glacera fins a peu de refugi, es fa molt llarg i pesat. Tot i anar d'hora, el sol i la bona temperatura que ha fet tot el matí, fa que els grampons s'enfonsin completamet i faci la marxa més lenta.

Un cop a peu del refugi, el més pesat serà remuntar els 150 metres ascendents que hi ha entre la glacera i el refugi desprès de 8 hores de marxa. En total, la segona etapa, són uns 990 metres de desnivell ascendents i 990 descendents, amb un total de 8 hores i 30 minuts.

A la una del migdia ja som tots de nou al refugi amb la feina feta, i tal i com vàrem decidir, farem una altre nit al refugi per refer-nos i fer el descens més descansats l'endemà.

Relleu de Catalans al refugi, uns arriben i els altres marxen

La gent al refugi, vénen i van, les dues nits que hem fet aquí ha estat ple fins a la bandera. 120 places i 121 allotjats.

En la tercera etapa, ja només queda la baixada fins al pàrquing de Pré Madame Carle i la tornada amb cotxe fins a les nostres terres, o sigui, que aprofitem per llevar-nos d'hora, cap a les 5 del matí per esmorzar, recollir tot el material i iniciar el descens amb la sortida del sol.

Mapa - croquis de les tres etapes

Toca tirar avall, ara sí, des de la sortida del refugi fins a baix a Pré Madame Carle ens esperen 1301 metres de desnivell negatiu, primer per la glacera, i després per el sender que ens durà al pàrquing.

El descens amb les pesades motxilles a l'esquena, es fa llarg, però realment amb poc més de 3 hores ja som a baix amb les botes tretes i un bon refrigeri per encarar les 7 hores de cotxe fins a casa.

Punt de sortida : Pàrquing de Pré Madame Carle, Ailefroide

Horari : Etapa 1 - 5 hores, Etapa 2 - 8 hores i 30 minuts i Etapa 3 - 3 hores.

Desnivell : Etapa 1, +1301 metres. Etapa 2, +990 i -990 metres i Etapa 3, -1301 metres

Mapa : TOP 25 (3436ET) Meije, Pelvoux 1:25.000

Dificultat : Mitja. Imprescindible dominar tècniques de progressió en glaceres amb corda

Montanha d'Uishèra, Val d'Aran, 2337m.

Itinerari matinal per la Vall d'Aran al cim de la Montanha d'Uishèra, de 2337 metres. Cim d'altura modesta, però que disposa d'una espectacular i privilegiada vista dels Massissos de l'Aneto, la Maladeta i el Perdiguero.

Espectacular vista de l'Aneto (3404m) sostre del Pirineu

Sortim de Vilamòs, petit poble al nord de Viella direcció Bossòst, des d'allà, una pista forestal surt de darrera l'esglèsia. La seguirem amb el cotxe uns 3 o 4 Km fins a arribar a una cruïlla. Aquí, podem deixar el cotxe i començar a caminar i, si anem amb un 4x4, podem seguir uns quilòmetres més cap a l'esquerre.

Cruïlla on deixem el cotxe i començem a caminar

Uns tres quilòmetres més amunt, trobarem una altre cruïlla de camins, que ens assenyala les diferents direccions, Plan d'Uishèra, Vilamòs i Arres de Sus.

A l'esquerre, la Montanha d'Uishèra i a la dreta, la cabanya

 Arribats aquest punt, tenim una esplanada per aparcar el cotxe i començar la caminada. Sortim direcció al Plan d'Uishèra, seguint la sinuosa pista forestal que puja suaument. Passats uns 45 minuts, arribem a la cabanya des Plan d'Uishèra. Des de la cabanya,  deixem la pista forestal per pujar entre els prats cap a l'Oest, on de seguida perdem les traces per seguir pujant per l'herba fins a l'esquerra del cim, allà, només ens mancarà seguir la cresta cap a l'Est per arribar al cim de la Montanha d'Uishèra, de 2337 metres.
El dia acompanya, no hi ha ni un núvol, la qual cosa ens permet veure en tota la seva immensitat, la vista que tenim al voltant !

Cim de la Montanha d'Uishèra, de 2337 metres

Desprès de gaudir del dia i les vistes des del cim, iniciem el descens. Seguirem la carena direcció al Tuc de Sacauva, i abans d'arribar al coll, baixarem directament per una canal una mica inclinada que baixa cap a la dreta, i que ens portarà de nou al Plan d'Uishèra i la cabanya.

Un cop de nou a la pista, només ens queda desfer el camí fins a arribar al cotxe.

Detall de la ruta d'ascens i de descens

Aquesta ruta, no és gaire habitual fora de temporada hivernal, ja que és la ruta que utilitzariem per fer l'ascensió amb esquís de muntanya o raquetes de neu a l'hivern. De totes maneres, és una ruta que no porta gaires complicacions, més directe i suau al principi.

Punt de sortida : Cruïlla d'Uishèra a la pista forestal que va de la Cabana Sacauva a la Bassa d'Arres.
Horari : 3 hores
Desnivell : 580 metres de pujada i el mateix de baixada. (des d'on teniem nosaltres el cotxe).
Mapa : Alpina 1:25.000 Vall d'Aran.
Dificultat : Ruta fàcil per la primavera, estiu i tardor, i a l'hivern, amb raquetes i/o esquís de muntanya, dependrà del punt on haguém de deixar el cotxe. En èpoques que no hi hagi neu, recomanem pujar per la ruta clàssica, des de les Mines Victòria.

Estanys i Pic de Tristaina (2878m.)

El pic de Tristaina, és el més elevat del circ que porta el mateix nom, el circ de Tristaina. Situat a la part més Nord-occidental del Principat d'Andorra, molt a prop les pistes d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Mapa croquis del circ de Tristaina

Sortim del pàrquing superior de l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, de la cota 2201m. Des d'aquí, tornem 200 metres enrrere pel costat esquerre de la carretera per on hem pujat, fins a trobar un cartell que ens indica les diferents rutes senyalitzades pels Llacs i el Circ de Tristaina.

Riu Tristaina, que surt de l''Estany Primer de Tristaina.

Des de l'inici del sender seguim les indicacions direcció Nord, i que en 15 minuts, per una pendent ascendent suau, ens deixarà a la vora Sud de l'Estany Primer de Tristaina. Aquest, el vorejem per la dreta seguint el sender ben marcat i fresat que ens farà pujar molt suaument cap a l'Estany del Mig de Tristaina. Seguim l'evident sender que ara es desvia direcció Est, i que ens deixa per sobre de l'Estany de Més Amunt de Tristaina, i des d'on hauríem de tenir una gran vista del circ de Tristaina (si no hagués estat per la boira).

Estany del Mig de Tristaina, amb els núvols que ens van acompanyar tot el dia

Ara som a la cruïlla on es separen els camins: el camí que surt més a la dreta va cap al Port de l'Arbella, i el que surt cap a l'esquerra és el que ens portaria a fer la volta sencera als Estanys de Tristaina (estem a 2440m.). Tardem 40 minuts del cotxe fins aquí.
Nosaltres agafem el del mig, direcció Nord, que puja directe al Pic de Tristaina.

Cartell indicador, haurem de seguir els punts grocs fins al cim

El camí és molt directe, puja serpentejant per la tartera al principi i per la pedra una mica més amunt, sempre seguint els punts grocs marcats a la pedra que busquen el camí més fàcil i evident.
En algun punt, hem de fer servir les mans per ajudar-nos a pujar algun ressalt de roca, el punt més difícil de l'ascens, és el moment abans de sortir a la cresta, amb un parell de grimpades de IIº.

Punt on acaba la grimpada i comença la carena fins al cim

Un cop a la carena, ens va sorprendre una nevada, de poca intensitat però constant. Ara només queda seguir cap a la dreta fins a arribar al cim, que ja queda a prop.
Des del cim, no veiem absolutament res, una llàstima perquè estem en un mirador privilegiat de la Pica d'Estats a l'Oest, i al Sud tot el Circ de Tristaina amb les pistes d'esquí una mica més avall.

Cim del Pic de Tristaina, de 2878 metres

Amb 2 hores justes hem arribat a cim, però val a dir, que hem mantingut un pas ràpid i sense parades per qüestions meteorològiques, ja que el moviment ràpid de núvols i boires, el plovisqueig a estones i la nevada a partir de 2700 metres, ens van fer optar per no distreure'ns gaire.
El descens, el farem pel mateix camí de pujada, i amb poc més d'una hora, tornem a ser al cotxe, ja que durant tot el descens, no ens ha deixat la pluja.

Punt de sortida : Pàrquing superior de l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.
Horari : 2 hores d'ascens i 1 hora de descens (a pas ràpid).
Desnivell : 681 metres de pujada i el mateix de baixada.
Mapa : Alpina 1:40.000 Andorra.
Dificultat : No és una caminada propiament dita, ja que hi ha algun pas de grimpada a la part final, no molt complicat, però de grimpada. La part superior de la grimpada i el vessant Nord de la carena, poden presentar problemes a l'hivern.

El Puigpedrós (2.914 m.)

Fantàstica excursió i ascensió al tercer cim més alt de la Cerdanya, el Puigpedrós, amb els seus 2.914 metres d'altitud, permet gaudir d'unes excepcionals vistes del circ dels Engorgs.
La volta sencera des del cim, ens permet veure la Tossa d'Alp al sud, el Puigmal al Sud-Est, el Carlit al Nord-Est, la Tossa plana de Lles a l'Oest i la majestuosa Serra del Cadí al Sud-Oest.

Panoràmica de Sud a Oest des del cim del Puigpedrós

El punt de sortida per a l'ascensió, serà el Refugi de Malniu. Des d'allà, prenem el GR-11 direcció Oest, que surt al final del pàrquing, deixant l'Estany Sec a la nostra dreta tot seguint les marques blanques i vermelles del GR-11.
Passats uns 15 - 20 minuts de seguir el sender, trobem una gropa herbrada per on baixa un rierol, el Serrat de las Perdius Blanques. Aquí ens desviem a la dreta seguint un fresat camí que puja de dret pel serrat.

Arribant al Serrat abans de coronar les Mulleres de Puigpedrós

Des del serrat, veiem al nostre Nord-Oest el pedregós cim de les Mulleres del Puigpedrós. El camí, puja per l'ample i suau canal directe amunt, ben fresat i amb moltes fites als trams més pedregosos. Amb una hora, ja som a les Mulleres del Puigpedrós, a punt per tirar direcció Nord per creuar el Planell de Campcardós i enfilar l'últim tram d'ascensió fins al cim del Puigpedrós.

Per aquest accedir al cim, tenim més d'una opció, la primera, i la que prenem, és directe per la seva vessant Sud-Est per el pedregar, on hi trobem fites que ens portaran al cim, i la segona, vorejar el cim deixant-lo a l'esquerra per accedir al cim per la seva vessant Nord. De totes maneres, amb 1 hora i 30 minuts, s'accedeix al cim.

Cim del Puigpedrós.

Després de menjar i beure una mica per carregar energia, prenem el camí de retorn. Per el descens, baixem del cim per la seva vessant Nord, més suau i baixem direcció el Planell de Campcardós per anar directament fins al cim de les Mulleres del Puigpedrós. des d'allà, baixarem directament seguint les fites que ens duran a passar entre el Castell dels Lladres i el roc de la Llosa.
Aquest camí, és molt poc recomanat per fer l'ascens, ja que baixa amb un desnivell pronunciat i mantingut tota l'estona, destacant el tram final, des del Roc de la Llosa fins a l'Estany Sec.

Estany sec vist entre el Castell dels Lladres i el Roc de la Llosa

Arribem de nou al Refugi de Malniu per l'esquerra de l'Estany Sec, després d'una bona caminada per un dels racons més concorreguts de la Cerdanya, però alhora, que queda curta davant la bellesa dels cims que envolten aquestes valls.

Punt de sortida : Refugi de Malniu (2130m)
Horari : 4 hores i 30 minuts.
Desnivell : 784 metres d'ascens i el mateix de descens.
Mapa : Alpina 1/50.000 La Cerdanya.
Dificultat : Fàcil a l'estiu i tardor, però a l'hivern i la primavera amb neu, podem necessitar piolet i grampons en els passos pedregosos.

Parc Nacional de Plitvice, Croàcia

Majestuós i pintoresc parc a mig camí entre Zagreb i Zadar, a Croàcia. Arbrades muntanyes rodejades de magnífics llacs de color blau turquesa conectats entre sí per una sèrie de salts d'aigua.

Diversos camins i senders recorren les seves vores per mitjà de passarel·les de fusta, que serpentejen els llacs i salts d'aigua per sobre de les rugents aigües al llarg de 18 quilòmetres. Declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1979.

 Aquest parc, permet realitzar l'excursió que més s'adapti a les nostres possibilitats, ja que està dividit en 2 grans parts, superior i inferior.

L'entrada el parc val 110 Kunes (7.25 Kn= 1€), que equivaldrien a uns 15€ la qual permet fer recorreguts parcials (2h) o complerts (6-8h). És recomenable fer el circuit complert, en el nostre cas  hi vam estar unes 4h i permet fer-se una idea bastant bona de la bellesa d'aquest indret. Amb trajectes amb autobus i barco que et traslladen d'un lloc a l'altre, no esdevé gens cansat i la caminada es fa més amena.

El blau cristal·lí que inunda aquest paisatge anima a submergir-se en aquestes aigües, però malauradament el bany no hi està permès.

Tot i que nosaltres hi vam estar durant el mes d'Agost, probablement la millor època per visitar-lo sigui a la primavera, amb les cascades en el seu màxim esplendor i segurament quan està menys concurregut de gent.

Definitivament, lloc de visita obligada per tot aquell que viatgi a Croàcia.

Roca Colom (2505m.)

Des del Cim del Roca Colom, a la zona de Vallter (Ripollès), tenim espectaculars vistes del Pirineu Oriental.

Del Montseny a Montserrat i part del Pirineu Oriental

l'Olla de Núria

Espectacular vista hivernal de l''Olla de Núria amb el Noufonts al centre i el Puigmal a l'esquerra. Al centre de la imatge (petit punt groc), hi tenim en Ton, després de passar una freda nit gairebé al cim del Nou Creus i baixant del mateix.

Vista hivernal de l'Olla de Núria

Parc Nacional de Paklenika, Croàcia

Des de la Illa de Pag, nord de la Dalmàcia Croata, gaudim d'unes fantàstiques vistes del Parc Nacional de Paklenika, amb el seu Pic Vaganski (1757m.) com a teló de fons envoltat d'unes cristal·lines i turqueses aigües al nord de l'Adriàtic.

Vaganski des de la població de Razanac, Illa de Pag

Puigsacalm (1515m.)

Altre cop proposem una caminadeta matinal.

Aquest com, farem una volta semi-curcular que ens portarà al cim més alt de la serralada, el Puigsacalm de 1515 metres, el Piug dels Llops, de 1486 metres, el Puig de les Cibaderes, de 1449 metres, el Puig Tossell Gros (cim més alt de la comarca d'Osona) de 1461 metres i el Puig Tossell Xic, de 1408 metres.

Aquesta ruta, permet gaudir d'unes vistes espectaculars de la plana de la Garrotxa, amb l'esplandor dels seus volcans a l'Est, dels Pirineus Orientals al Nord, de la Serra del Cadí i el Pedraforca a l'Oest i finalment, al Sud, el Montseny i la Plana de Vic.

Mapa de la ruta realitzada

Sortim de la Collada de Bracons, des d'allà mateix, prenem un camí que surt del mateix coll directe amunt, el camí no té pèrdua, seguim tota l'estona el bonic camí per la fageda que en poc més de 25 minuts ens porta al Coll de Sant Bartomeu, des d'aquest punt, agafem el camí de més a la dreta.

Aquí, el camí es fa més ample, molt agradable perquè es fa gairabé tota l'estona a l'ombra. En poca estona, uns 20 minutets, arribem a la Font Tornadissa. Aquí, veiem al Nord, al capdemunt, els rasos de Manter, seguim amunt, i ens anem desviant a la dreta. 

Vista de la Font Tornadissa

Arribem als Rasos de Manter, aqui hi trobem un cartell indicador que ens indica la font Tornadissa, el Pla Traver, el Pugsacalm i el Santuari de Bellmunt, nosaltres ho tenim clar, cap al Puigsacalm. en un parell de minuts, veiem que a la nostra dreta, marxa un camí fresat sobre l'herba, de moment el deixem i seguim amunt, (el prendrem a la tornada per baixar).

Ara, en poca estona, 15 minuts, encarem l'ultim tram fins al cim del Piugsacalm, una curta però prononciada rampa. Ja som a dalt, en 1 hora i 20 minuts. Seguim per la carena direcció Est, des del cim ja veiem el Puig dels Llops.

Tardem 15 minuts més a arribar-hi, des d'aquí hi ha unes vistes magnífiques de la Garrotxa i del Puigsacalm.

Cim del Puig dels Llops

Ara queda la tornada, farem el mateix camí fins a la ultima cruïlla que hem trobat abans d'arribar al Piugsacalm, tot i que no fa falta que tornem al cim, ja que hi ha un camí que el voreja per sota. Allà ens desviem a l'esquerra. el camí està fresat i no té cap tipus de complicació.

Tot Baixant, passem pel Puig de les Cibaderes, el Tussell Gros (cim més alt d'Osona) i el Tussell Xic, fins a tornar a trobar el mateix camí que hem utilitzat per pujar. Això ens porta 1 hora i 10 minuts des del Puig dels Llops. Encarem el darrer tram de baixada fins al cotxe i cap a casa a dinar !!!

Punt de sortida : Collada de Bracons.
Desnivell : 388 m. d'ascens i 388 m. de descens.
Horari : 3 hores per pujar i baixar.
Mapa : Alpina 1/25.000 Puigsacalm Bellmunt
Dificultat : Fàcil. Poc desnivell i gran part a l'ombra.

Sierra de Secús, Valle de Echo, Huesca

La Sierra de Secús espera inquieta l'arribada de la tempesta. Des de la Cúpula de secús (Esquerra) fins a les Rallas de Costatiza (Dreta).

Clica la imatge per ampliar

Fotografía realitzada el 25 d'Abril de 2011.

Aguas Tuertas, Valle de Echo, Huesca

Racons amb encant que parlen per si sols. Fabulosa imatge del Río Aragón Subordán, des del Cubilar de la Loma, endinsat dins el Valle de Echo.

Clica la imatge per ampliar

Fotografía realitzada el  25 d'Abril de 2011.

La Plana de Vic des de Sant Marc

Després d'una tempesta d'estiu, La Plana de Vic queda summergida a la calma, del qual s'en treuen aquestes fantàstiques imatges !

Clica  la imatge per ampliar

Fotografía realitzada el 12 d'Agost de 2010 des de sant Marc.

El Puigmal (2913 m.)

A l'Hivern, el Paisatge és més espectacular ! Després de passar una  freda nit al cim amb en Ton, la sensació és magnífica.

Clica la imatge per ampliar

Fotografía feta el 21 de Febrer de 2010.

Turo de l'Home (Montseny, 1706 m.)

Eepectacular vista de la Plana de Vic envaïda per la boira. En primer pla, les Agudes i darrera, el Matagalls.

Clica la imatge per ampliar

Fotografía feta el dia 19 de Juny de 2011

Puigmal (2913m.)

Aquesta vegada, una matinal que ens portarà al cim més alt del Pirineu oriental, el Puigmal, de 2913 metres d'altitud, situada entre el Ripollès i la Cerdanya, i a tocar de la frontera de França.

És el cim més alt de la Província de Girona, i de la denominada Olla de Núria !

Mapa marcat de la ruta d'acsens i de descens

El punt de sortida de l'excursió serà el Coll de Fontalba, molt transitat i punt d'accés més ràpid per anar a peu fins a la Vall de Núria.

Des de Fontalba, sortim cap a l'Oest deixant a la nostra dreta el camí fresat que va cap a Núria i seguint un altre camí que ens va fent virar cap al Nord-Oest. El camí és bastant lògic, de fet, veurem alguna traça i alguna fita. Puja fins al cim de la Dou, que ens queda davant.

Puigmal i Borrut des del Cim de la Dou

Des d'aquí, el camí es fa més evident, seguint la suau carena que ens porta al coll del Borrut i després al Cim del Borrut. Ara, el camí és l'unic que ens queda, sempre amunt.

Cim del Puigmal, amb la seva creu des de sobre els Cingles de Salsofragi

Pujem l'última rampa que ens porta ja casi al cim, just a sobre dels Cingles de Salsofragi, des d'on ja veiem clarament la creu del cim. Fem el tram planer que ens porta a l'ultim tram de pujada, i ja hi som, Cim del Puigmal i de la província de Girona.

Cim del Puigmal, a 2913 metres

El Camí de descens, el fem per la mateixa ruta, o si volem allargar més, podem baixar per l'Est fins a la Vall de Núria i d'allà tornar a Fontalba.

Punt de Sortida : Collada de Fontalba (2070m.)

Desnivell : 843 m. ascendents i 843 m. descendents

Horari : 3 hores pujar i baixar. Afegir 1h i 30 min si baixem per Núria

Mapa : Alpina 1/25.000 Puigmal Vall de Núria Ulldeter

Dificultat : Fàcil a l'estiu. Amb neu pot variar la dificultat.

La Punta Alta (3014 m.)

Volta circular, iniciant des de la presa de Cavallers i que ens portarà al Refugi Ventosa i Clavell, al cim de la Punta Alta i als Estanys de Comalesbienes. La ruta és molt aconsellable, ja que transcórrer per uns paratges magnífics i en una bona jornada podem tenir unes panoràmiques impressionants.

Mapa amb els punts de referència

Iniciarem la ruta des de la part de sota de l'Embassament de Cavallers (1743m.). Des d'allà, acabem d'arribar a la dreta de la presa, i seguim el camí que ens fa flanquejar sempre l'embassament, deixant-lo a la nostra esquerre. Un cop hem arribat al final de l'embassament, al Pletiu de Riumalo, (Control 1) 40 min. seguim el sender que puja pel dret passant pel Barranc de les Llastres tota l'estona, seguint el camí que ens porta al Refugi de Joan Ventosa i Clavell (2215m.). 1 h. 40min.

Bessiberris des del Refugi Ventosa i Clavell

Des del Refugi de Ventosa i Clavell, prendrem el camí que surt de darrere del refugi, seguint pel lateral esquerre del corriol d'aigua que baixa dels estanys Gran i Petit de Colieto, seguint l'itinerari dels Carros de Foc. Un cop passat l'Estany Gran de Colieto en una zona molt plana on hi ha gran quantitat de corrents d'aigua que baixen de tot arreu, (2190m.) 2h. 35min. deixem el camí principal per desviar-nos a la dreta, en direcció ja a la zona de la Raconada, amb molts trams de tarteres i amb forts pendents.

La Raconada vista des de Coll Arenós

El camí és molt evident, al principi, fins que arribem a l'Estany de la Roca, que el pendent ens dóna una petita treva. A partir d'aquí, el pendent torna a ser pronunciat, el camí és bastant evident, però costa veure les fites, ja que tot el terreny està compost de pedres soltes.

Arribem així al Coll Arenós (2799m.) 3h. 25min. des d'aquí, ja contemplem el cim de la Punta Alta, ens queda la part més bonica de l'ascenció.

Des del coll, virem al Sud per assolir una canal inestable, molt dreta i incòmode, que et fa estar molt atent a les pedres soltes que anem trobant, amb algun pas de IIº, fins assolir el Cim de la Punta Alta de Comalesbienes (3014m.) 3h. 45min.

Cim de la Punta Alta, (3014 metres)

Des del cim de la Punta Alta, seguim la cresta que separa els dos pics, sense dificultats especials, encara que en algun pas, haurem d'utilitzar les mans per superar algun pas de IIº. Fins a arribar al Pic de Comalesbienes (2993m.) 4h. 10min.

El descens, és més delicat del que pot semblar, ja que baixem de cop per terreny pedregós i hem d'anar amb compte a les pedres soltes en els punts que anem desgrimpant, a part d'això, amb poca estona som als Estanys de Comalesbienes (2600m.) 4h. 45min.

Estanys de Comalesbienes i la Pala Alta de Sarradé des del cim

Des d'aquest punt, el descens es precipita pel Barranc de Comalesbienes, més suau al principi, però que va guanyant pendent progressivament. Les pedres són grans, i alenteixen el pas de la marxa. Les fites hi són escasses, i cal anar en compte per no desviar-se, tot i que sempre ens ha de quedar el barranc a la nostra esquerra.

Per fi arribem al mirador de la Presa de Cavallers, a la cruïlla d'una pista que porta a una antiga mina. (1800m.) 6h. 30min.

Des d'aquí, només ens manca seguir  la pista que ens porta tot fent ziga-zagues de nou al pàrquing de la part de sota de la presa, on donem per finalitzada la ruta d'avui. (1743m.) 6h. 50min.

Punt de Sortida : Presa de Cavallers

Horari : 6,5 - 7 hores

Desnivell : 1224 metres d'ascens i 1224 de descens

Mapa : Alpina Vall de Boí 1/25.000

Dificultat : Mitjana. El descens pel Barranc de Comalesbienes , pot arribar a carregar molt les cames si no estem en una bona forma física, ja que el desnivell acumulat és elevat.