L'Esperó dels Llops

Via Esperó dels Llops. Al cim del Puig dels Llops (1486m.), al massís del Puigsacalm. Situat a la Vall d'en Vas. Roca calcària de poca qualitat, però apte per la pràctica de l'escalada. La via va ser oberta per Josep Juventeny, Pilar Fabregó i Ricart Rodríguez l'Agost de 2009.

Dificultat : V+/A0, MD-

Dificultat màxima obligada : V

Recorregut : 210 metres

Horari : 2 hores

Orientació : Sud-Est

Material : 12 cintes exprès i dues cordes de 60 metres

Època de l'any : Tot l'any (evitar dies calorosos d'estiu)

Aproximació : Des del poble de Joanetes, deixem el cotxe prop de l'església, i comencem a caminar des d'aquí. Seguirem uns rètols grocs que ens indiquen Santa Magdalena, per una pista forestal, que un tram amunt es transforma en corriol. Arribarem a la zona del  Barret (El nom està escrit en una roca molt gran). Des de la roca del Barret, tirarem a la dreta  per anar a buscar la Canal dels Ganxos Vells, que ens porten al cim de Sant Corneli (antenes).

Des d'aquí, es quedarà a sota l'ermita de Santa Magdalena. Nosaltres continuem pel llom de Sant Corneli per sote de les antenes per anar a buscar el Pas dels Burros, en direcció al Puigsacalm.

Un cop agafem el Pas dels Burros, trobem un passamà amb una vella corda, i continuem fins que trobem un faig petit. Des d'aquí, fem una petita grimpadeta fins a  trobar els primers parabolts de la via. (entre 1 h.30 min. i 2 hores)

Mirant l'Esperó dels Llops des de sota del Barret

Descripció de la via : La via és bastant discontínua, on destaquen el tercer i cinquè llarg.

Llarg 1, IV. 20 metres, et deixa just a sota d'un sostre.

Llarg 2, V+. 20 metres, sortida per la dreta del sostre, és millor que el primer, però passat el primer tram és poc atractiu.

Llarg 3, V+. 30 metres, Segueix una fisura vertical, un dels millors llargs de la via.

Llarg 4, V+. 30 metres, sortida per la dreta de la reunió, després d'això, el llarg no té cap complicació.

Llarg 5, V+. 30 metres, el millor llarg de la via, amb un parell de passos atractius, la reunió la trobem quant la via comença a crestejar.

Llargs 6 i 7, III. 60 i 20 metres, llargs de tràmit, hi ha un parell de parabolts en e ls dos llargs, es pot sortir amb ensamble.

Vista de l'Esperó dels Llops i detall dels llargs

Descens : Un cop al cim, podem acabar d'arribar al punt més alt de la serralada, el Puigsacalm de 1515 metres, ens queda molt a prop. Sinó, segim el fresat camí que va cap a la dreta i en poc temps, arribem de nou a la cruïlla del Pas dels Burros, i des d'allà, desfer el camí de nou fins on haguem deixat el cotxe.

Pic de la Gallina Pelada

La Gallina Pelada. A la Serra d'Ensija, Alt Berguedà. És una zona de molt interès situada entre el Pedraforca i els Rasos de Peguera. Proposem assolir el seu cim més elevat, la Gallina Pelada de 2327 metres. És una excursió sense dificultat però amb un considerable dsnivell que cal superar amb forts pendents.

Des de Vic, agafem l'Eix Transversal (C-25) direcció Manresa - Lleida.
Ens desviem a la dreta direcció Berga (C-16) i continuem la carretera fins després de passar pel costat de la central tèrmica de Cercs, allà, ens desviem a mà esquerra en un desviament que ens indica Sant Corneli i Fígols.
Passem de llarg Sant Corneli i Fígols i continuem la carretereta direcció Berga i Rasos de Peguera.
Després de fer un parell o tres de corbes molt tancades, trobem una cruïlla amb una pista forestal que marxa cap a la dreta. Hi ha un cartell indicador (Font de la Bruixa).
Aquí deixem el cotxe i iniciem la caminada.

Dificultat : Poc Difícil
Durada : 4 hores i 30 minuts
Desnivell : 650 m. de pujada i 650 m. de baixada.
Mapa utilitzat : Alpina 1/25.000 Rasos de Peguera/Serra d'Ensija

Iniciem la caminada per la pista que surt a mà dreta de la carretera per la que hem arribat. El camí en general és força planer i transcorre en tot moment per terreny boscós. Als 15 minuts de caminar, trobem una cruïlla amb un cartell indicador.. És l'encreuament amb el GR 107, també anomenat camí dels Bons Homes.

Cartell indicador GR107. Camí dels Bons Homes

Seguirem direcció al Coll del Portet seguint l'itinerari marcat pel GR i poc després de deixar la cruïlla (15-20 min) el camí, que ara fa baixada, arriba a un petit prat verd. A partir d'aquil'ampla pista forestal per on caminàvem passa a ser un estret sender que ens porta al Mas Ferrús (1640m), casa en ruïnes a peu de paret.

Roca Gran de Ferrús des de la Font de la Bruixa

Després de passar el mas, seguim un corriol que surt de davant mateix del Mas i caminem durant uns 25 minuts per la Baga de Ferrús (1650-1750m), aquest tram el camí circula per dins del bosc al peu de las parets rocoses de la vessant Sud de la Gallina Pelada. Aquest tram és planer a l'inici, però de cop comença a pujar amb força pendent per dins del bosc. Quan sortim del bosc recorrem un tram mitjanament planer que ens deixa al peu de la Canal Gran (1800m), sempre amb la Roca Gran de Ferrús o paret de la Gallina Pelada a la nostra dreta. La pujada per aquesta canal ens porta més o menys uns 15 minuts. A la part superior de la Canal Gran (1950m) el camí s'obre a mida que s'allunya de la paret i finalment caminem per una zona herbrada abans d'arribar al Coll de l'Estret (1980m), on trobem una estaca de fusta que ens indica el km. 18 de la marató de muntanya del berguedà.
Sortim del coll directe amunt, pel mig del prat i seguint les marques vermelles i fites de la marató de muntanya, el camí es veu bé i molt fresat al principi, fins a arribar a les Llosanques, zona més rocosa on cost amés veure les marques, i les fites ens marcaràn el camí. En aquest punt, cal anar en compte, hi ha un acanal  rocosa que tira recte amunt, però el nostre camí es desvia lleugerament a la dreta.

Arribem a la Balma de l''Estret, allà veiem unes fites que marxen cap a l'esquerra, tot i que el mapa que portem ens indica que el camí tira més cap a la dreta i vaa sortir a la carena, a la dreta del cim de la Gallina Pelada. Decidim pujar per l'esquerra, tot seguint les fites.

Carena de les Roques Blanques amb la Gallina Pelada al fons

En poca estona, arribem a  la carena de les Roques Blanques, des d'on hi ha unes magnífiques vistes de la Serra del Cadí i la paret sud del Pedraforca. Un cop allà, ja veiem la creu que corona la Gallina Pelada, només ens manca seguir la carena fins a arribar-hi ( 2327m).

Cim de la Gallina Pelada amb el Pedraforca i la Serra del Cadí al fons

El descens, el fem per l'altre banda, baixem per la cara Est de la Gallina Pelada fins al primer coll que trobem, i per allà baixem seguim el camí fresat que ens portarà de nou a la Balma de l'Estret. Des d'aquí, seguim el mateix camí de tornada fins al cotxe.

Pic de les Tres Canaletes

Comencem l'any 2011 amb un bon i ferm peu !!

El dia 1 de Gener, després d'un bon esmorzar, sortim de l'Alberg Refugi Can Cortina de Tuixent a les 10 del matí.
Ens dirigim a Josa de Cadí, un  petit poble situat a la cara sud de la Serra del Cadí.

 El dia acompanya, aparquem a Josa de Cadí al costat dels panells informatius a l'entrada del poble i ens disposem a fer una passajadeta per donar la benvinguda a l'any.

Les intencions són incertes, l'Amadeu vol arribar al Coll de Jovell i allà decidir, la Marta ho veu lluny, però està animada, en Ton ja està a punt i apreta a l'Eva, que si no ens afanyem se'ns quedarà adormida al cotxe...

Comencem a caminar, creuem la carretera i ens enfilem per la pista que va cap a l'Església de Santa Maria de Josa, on pocs metres després, trobem un corriol que puja a la dreta amb les marques del G.R. 150.1.

El camí va pujant per la vall que separa la Serra del Cadí i el pic del Cadinell, per  terreny argilós i molt ben marcat per les marques GR. Creuem vàries vegades el torrent glaçat.

No tardem gaire a tenir una espectacular vista del Pedraforca, estem en un racó privilegiat !!

Vista del Pedraforca des de la vall entre el Cadí i el Cadinell.



Continuem el camí suau però ascendent direcció al Coll de Jovell, que no té pèrdua, un camí molt evident i marcat amb GR. fins a arribar a un punt on es creua la pista forestal amb el camí. Aquí tenim dues opcions: continuem GR fins al coll o seguim la pista forestal que ens durà al mateix lloc. La recomanació és seguir per el GR, que passa pel mig del bosc i és més directe.

Ja sóm al Coll de Jovell, a 1791 metres, hem tardat 1h.15min. i aprofitem per fer una paradeta i menjar uns fruits secs i alguna cosa de líquid.

Ara toca decidir !!!! L'Eva i l'Amadeu consulten el mapa i parlen de les opcions, la Marta està amb la càmera de fotos i en Ton ja s'ha ajegut!

Les opcions són: pujar per la cara nord del Cadinell o pujar la cara sud del Cadí, ja que la de baixar cap al cotxe ja l'hem descartat.

Al final l'opció triada és la de pujar la cara sud del Cadí, hem decidit de pujar al capdemunt de la Serra del Boixader i que allà ja veurem que fem.

El camí continua marcat amb GR, així que no hi ha cap problema per seguir la ruta prevista. L'únic inconvenient, serà el fort pendent que hi ha, ja que pujem 500 metres de desnivell en 500 metres de recorregut.

El camí va pujant per l'esquena del Cadí, és agraït, ja que en poca estona t'adones que cada passa que fas ets una mica més amunt.

Amb uns 30 minuts, deixes el sinuós camí que puja sempre prop de les tarteres i sempre de dret amunt, per entrar en un terreny més rocós, que et farà treure les mans de les butxaques per poder-te ajudar a pujar en algun punt.

Tardem 20 minuts més a arribar al capdemunt de la Serra del Boixader, en total, 50 minuts des del Coll de Jovell, i aquí, toca la segona parada. Ja sóm al lloc que haviem dit i torna tocar dicidir si continuem o no.

Un cop aquí, la decisió és clara, ja casi som a  dalt de la Serra del Cadí i amb el dia que fa i el poc que queda, tots quatre, decidim acabar d'arribar a dalt.



Vista de la Torreta de Cadí des del la Serra de Boixader.


Lúltim tram és clar i evident, les marques de GR ens han acompanyat tot el camí i també decideixen seguir-nos ara. Des del punt on som, veiem un senyal indicador, les marques pugen directe cap a ell i nosaltres farem el mateix.

Cartell indicador a la cruïlla de GR150.1 i PRC-122

Ara si que ja està, amb poc menys de 20 minuts hem arribat a la cruïlla de camins on hi ha el cartell indicador, i amb poc menys de 10 minuts, ja som al cim del Pic de les Tres Canaletes, de 2608 metres. Cim privilegiat per les seves vistes.

Ara toca donar la benvinguda a l'any nou, l'entrada al 2011 com Déu mana, amb la bossa de cotilló i l'ampolla de cava, fer un brindis i esperar que l'any sigui profitós !!

Bon Any 2011 de part de tots 4 !!!

En total, hem tardat 3h.30min. a arribar al cim.
El descens, el realitzarem per el mateix camí, així que avall hi falta gent ! Aprofitem les tarteres de la zona amb més pendent per accelerar el descens, i amb poc menys de 2 hores, estem de nou a Josa de Cadí on havíem aparcat el cotxe !

Benvinguts al blog de la Marta i l'Amadeu

Avui, 5 de Gener de 2011 estrenem un Blog que pretén ser una eina útil a tots els amants de la natura i la muntanya.
Volem donar a conèixer les nostres experiències i compartir-les amb tota aquella gent que comparteix les nostres aficions.
Esperem no deixar mai de publicar i poder compartir tot allò que ens agrada.
Salutacions, Amadeu i Marta