Aiguille Dibona (3.131m) Via Madier 350m. 6a+

Em plau escriure aquest article, tot i que fa ja uns quants anys que vaig tenir el plaer d'escalar-la, però que per la bellesa de l'agulla i de la mateixa via, sempre és un honor recordar-la !!
L'escalada ve ser l'estiu del 1996, i el company de cordada, en Bruno. Aquesta va ser una de les moltes escalades que vam realitzar a la zona aquell estiu.

Vista de l'Aiguille Dibona en el camí d'aproximació

Espectacular agulla Dibona, al Parc Nacional dels Écrins, Prop del poble de La Berarde. Al peu de l'agulla, hi trobem el refugi Soreiller, 85 places i obert de Juny a Setembre.

Per la carretera D530, direcció a La Berarde, un cop passat St. Christophe en Oisans i abans d'arribar a La Berarde, trobem un pal indicador que senyala el refugi Soreiller, a l'alçada de Les Étages. Aparquem davant i cap amunt. El camí és llarg, entre 3 i 4 hores fins al refugi i amb força desnivell, 1200 metres ascendents i les motxilles plenes de ferro, el fan una mica pesat.

En Bruno prop del Barranc Ruisseau d'Amont.

El camí d'aproximació, primer puja de dret pel barranc Ruisseau d'Amont, i es fa una mica pesat, però des del moment en que fas un gir i es visualitza l'agulla, la pujada es suavitza una mica i es veu més a prop el final. Amb unes 3 horetes i mitja ens plantem al peu de l'agulla, al refugi Soreiller. Ens n'allunyem una mica per plantar la tenda, sopar, observar l'entorn i descansar de cara a la jornada de l'endemà.

La via és una de les més clàssiques de la paret sud de l'Aiguille Dibona. L'inici de la via és just a 200 metres del refugi, i transcórrer just per el diedre central que parteix la base de l'agulla en dues parts. Un cop estem de ple instal·lats al diedre, trobem un petit túnel que hem de passar pel seu interior per continuar diedre amunt. En els 5 primers llargs de la via, la via va augmentant progressivament de grau, des del IIIº a l'inici fins al Vº de la 4a. reunió. A partir d'allà, la via manté el Vº i V+ fins a arribar just a sota d'un petit sostre que hem de superar per l'esquerra, per entrar de dret a la fissura Madier, de 6a - 6a+. Aquests dos últims són els dos llargs més exposats de la via.

A punt de sortir del túnel del 2n llarg

Un cop superada la fissura Madier, ja només quedaran 4 llargs per arribar al cim de l'agulla, que van perdent grau progressivament, des del Vº fins a l'últim llarg que de IIIº.

Aresta de la cara nord per on realitzen el descens amb 2 ràpels

Un cop al cim, les vistes són espectaculars, però l'espai reduït que hi ha, no permet romandre-hi gaire estona. El descens es realitza per l'aresta Nord, un parell de ràpels de 25 metres que ens porten al coll de Clochetons Gunneng, i des d'allà, una desgrimpada de segon en flanqueig que ens deixa sobre la petita glacera. Un cop aquí. en una horeta a peu tornem a ser al refugi Soreiller, per iniciar el descens i tornar cap al cotxe contents d'haver pogut completar la via...

Molt recomanable !!

Ressenya de la paret sud de l'Aigulle Dibona

Via : Madier (Directa a la cara sud)
Aproximació : Per la carretera D530, direcció a La Berarde, un cop passat St. Christophe en Oisans i abans d'arribar a La Berarde, trobem un pal indicador que senyala el refugi Soreiller, a l'alçada de Les Étages. 1.200 metres de desnivell positiu en unes 3 - 4 hores.

Dificultat : D+ (6a+/6b) V+ obligat
Primera ascensió : 01/09/1937 per Andéol Madier i Maurice Fourastier.
Recorregut : 350 metres.
Horari : 5 - 6 hores.
Orientació : Sud. (a l'estiu el sol ja apreta a partir de les 9 del matí)
Material : 10 cintes exprés, un joc de tascons i un joc de friends (un de gran per la fissura Madier)
Descens : Per l'aresta nord, 2 ràpels de 25 metres i un franqueig desgrimpant de IIº. un cop allí, a peu fins al refugi Soreiller. 1,5 - 2 hores.