dijous, 27 de novembre del 2014

Punta Penia (3.343m.) Marmolada, Dolomites, Itàlia.

Les Dolomites formen part dels Alps Orientals, estan situades a les províncies de Trento, Bolzano i Belluno. A poc més de 100 km. al Nord-Est de la ciutat de Venècia. Aquesta zona muntanyosa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2009, i es diferencia molt de la resta d'Alps per les seves àmplies valls, plenes d'espesos boscos, d'on emergeixen els seus massissos retallats verticalment d'uns centenars de metres i de manera aïllada els uns dels altres.

Vista del Massís de Sella i el Piz Boé (3.152 m.) des de la Marmolada.
El massís de la Marmolada, és el més alt de les Dolomites, format per una sèrie de cims on el més alt és la Punta Penia (3.343m), situat a l'oest de la cresta. El segueix Punta Rocca (3.309m.), a continuació hi trobem la Punta Ombretta (3.230m.), i el segueixen el monte Serauta (3.069m.) i pizzo Serauta (3.035m.) a la vessant més oriental de la cresta.

La Marmolada. Gran Vernel en primer pla i Punta Penia al centre.
En les vacances del passat setembre (2013) hem tingut el plaer de poder fer algunes ascensions i escalades per aquesta zona dels alps, on hem comptat també amb un expert guia de muntanya gran coneixedor de la zona que ja fa 18 anys que es dedica al guiatge i rescat de muntanya en aquesta zona. Ell és en Manel Alonso, i podeu contactar-lo mitjançant aquesta web: http://www.dolomitesguide.com/

Mapa general de la travessa al massís de la Marmolada.
Aquest cop, tindrem el plaer de fer una jornada llarga però diversa, amb tot tipus de terrenys que faran de la jornada una autèntica travessa alpina. Començarem pujant un curiós remuntador que ens portarà al refugi del Pian dei Fiacconi, seguirem caminant per l'erosionada roca al peu de la glacera de la Marmolada que ens durà a la Sforcela de la Marmolada. Seguirem encordats per creuar transversalment la Glacera Vernel, a la vessant Est del Gran Vernel i continuarem l'ascensió per la via ferrada de la Marmolada, que ens acostarà al cim de Punta Penia per la seva cresta Oest. El descens, també té varietat, ja que és una volta circular que ens durà de nou al refugi del Pian dei Fiacconi.

Curiós remuntador biplaça del Pian dei Fiaccioni 
Ens trobem amb en Manuel a les 8 del matí a l'aparcament del Rifugio Dolomia (2.074 m.), just després de creuar la presa del Lago di Fedaia. Allà pujarem de dret al remuntador que ens durà prop del Rifugio Pian dei Fiaccioni a 2.626 m. i és aquí on comença la travessa. Sortim del telefèric cap a la dreta, en direcció oest per seguir la variant 2 de la ruta 606 per un camí que voreja la Marmolada en direcció al Gran Vernel on, en un principi, el camí és descendent i molt pedregós. Pel camí trobem molts senyals del pas de la primera Guerra Mundial en aquella zona, ferros, fustes, construccions de pedra derruïdes, etc... aquesta zona, va viure grans batalles degut a que era la zona fronterera entre l'imperi Austro-Hungarès i Itàlia durant la guerra (aquest 2014 ha fet 100 anys de l'inici de la guerra).

Camí que puja a la Sforcela de la Marmolada
Passat el primer esperó que deixem a l'esquerra, el camí va agafant altura ràpidament a l'esquerra en direcció sud per dirigir-se a la glacera que hi ha entre el Gran Vernel i la Marmolada, tram on haurem d'encordar-nos per primera vegada. Aquesa glacera la creuem transversalment per anar a parar just al peu del coll que hi ha entre la Marmolada i el Gran Vernel, punt on comença la via ferrada de la Marmolada. Fins aquí hem tardat 1 hora i 45 minuts.

Creuant la glacera que ens porta a l'inici de la via ferrada
 Ara toca treure els dissipadors i agafar-se al ferro ! Aquí comença la ferrada que ens ha de portar gairebé al cim del punt més alt de les Dolomites, el Punta Penia, de 3.343 metres. La via comença flanquejant la paret oest del Gran Vernel, sense gaires ferros a l'inici, però amb molt bona presa de roca. Segueix pujant bastant verticalment cada cop amb més graons de ferro, molt antics però ben conservats. 

Primer tram de via ferrada
Arribats al coll de la Sforcela de la Marmolada, trobem un antic refugi de l'època de la guerra, aquí la via canvia de direcció i s'enfila en direcció est flanquejant la cresta final i pujant per llargues parets per mitjà de graons de ferro. La via està re-equipada, però conserva molts dels ancoratges de fa 100 anys. 

La segona part de la via és més vertical
Després de passar la part més vertical de la via, aquesta segueix per la carena de la Marmolada en direcció est per trams de menys pendent. Sortim de la via a pocs metres del cim, però cal encordar-se de nou degut a que hem de fer l'últim tram per sobre de la part alta de la glacera superior de la Marmolada.

Últim tram de glacera abans de fer cim
Aquest últim tram sobre la glacera, el fem amb 20 minuts, és un tram amb molt poca pendent que ens serveix per arribar al cim del Punta Penia (3.343 m.)  creuant transversalment la part alta de la glacera. El dia ens ha acompanyat, i les vistes des d'aquí dalt són impressionants. A més a més, comptar amb la presència d'en Manel, expert guia de muntanya i gran coneixedor de la zona, fa que l'experiència encara sigui més magnífica i ens permet identificar tots i cada un dels massissos muntanyosos que es poden veure des d'aquí dalt amb totes les seves curiositats explicades per en Manel.

Punt més alt de les Dolomites, al cim del Punta Penia (3343 m.)

Hem tardat 4 hores i 30 minuts a pujar, i després d'un merescut descans al refugi del cim, on hi ha un simpàtic guarda que fins i tot serveix entrepans calents. Després també de gaudir de les esplèndides vistes que ens ofereix aquesta situació privilegiada i el clar dia, toca baixar. El descens el farem per la glacera de la Marmolada, baixant a ella per una canal (Schiena de Mul) que està equipada amb ferro per facilitar-ne el pas, ja que és la canal per on es puja al cim per a la seva via més clàssica i habitual.

Schiena de Mul, canal d'accés al cim
En 45 minuts estem en plena glacera, on encara ara s'hi troben de tant en tant algunes restes del pas de la guerra en aquesta zona. Ens tornem a encordar, ja que aquesta glacera està farcida d'esquerdes i el bon dia que ha fet ha deixat la neu de la superfície molt tova. Ara només ens queda baixar directament per el fressat camí fins al peu de la glacera, i buscar el camí de descens més fàcil per el tram de grans blocs de pedres que hi ha fins al refugi.

Amb en Manel sobre la "Ghiacciao della Marmolada"
Amb 1 hora i 30 minuts hem fet el darrer tram de descens fins al Refugi Pian dei Fiaccioni i ara ja només queda tornar a agafar el curiós telefèric fins al pàrquing de nou i donar per acabada la completa travessa d'avui, però no abans de fer una cervesa (que ens hem guanyat) al Rifugio Castiglioni alla Marmolada, a l'altre costat de la presa del Lago di Fedaia. El guarda és un bon company d'en Manel, i gaudim amb ells dos de la cervesa, mentre comentem la ruta des de la terrassa del refugi, que té unes vistes fantàstiques de la Marmolada.

Recomanem molt aquesta travessa ja que és molt complerta i l'entorn, immillorable. A més, si podeu contactar amb en Manel, us guiarà, portarà, explicarà, per la ruta, via ferrada, escalada, i/o travessa que s'adapti més a les vostres possibilitats per gaudir al màxim de la vostra estada a les Dolomites !

Punt de sortida : Pàrquing del telefèric del Pian dei Fiaccioni, a 12 km de Canazei.
Horari : Entre 6 i 7 hores.
Material : Piolet, grampons, casc, dissipador, una corda de 25-30 metres i la cantimplora plena d'H2O, ja que la que trobes pel camí prové de la glacera i no és molt recomanable prendre-la.
Desnivell : 750 metres positius i 750 metres negatius.
Mapa : Ed. Tabacco no. 015 - Marmolada - Pelmo Civeta - Moiazza. 1/25.000
Dificultat : La dificultat de la ruta recau en 3 aspectes, el primer, que és una ruta alpina, que demana coneixement dels diferents terrenys en els que es desenvolupa. El segon, que és una ruta llarga en què l'estat de forma ha de ser l'adequat, i el tercer, que la totalitat de la ruta, transcórrer entre els 2.600 i els 3.343 metres d'altitud, això també demana un estat de forma òptim.
Guia de muntanya :  Manel Alonso (clica el nom per enllaçar-lo)