dijous, 27 de novembre de 2014

Punta Penia (3.343m.) Marmolada, Dolomites, Itàlia.

Les Dolomites formen part dels Alps Orientals, estan situades a les províncies de Trento, Bolzano i Belluno. A poc més de 100 km. al Nord-Est de la ciutat de Venècia. Aquesta zona muntanyosa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2009, i es diferencia molt de la resta d'Alps per les seves àmplies valls, plenes d'espesos boscos, d'on emergeixen els seus massissos retallats verticalment d'uns centenars de metres i de manera aïllada els uns dels altres.

Vista del Massís de Sella i el Piz Boé (3.152 m.) des de la Marmolada.
El massís de la Marmolada, és el més alt de les Dolomites, format per una sèrie de cims on el més alt és la Punta Penia (3.343m), situat a l'oest de la cresta. El segueix Punta Rocca (3.309m.), a continuació hi trobem la Punta Ombretta (3.230m.), i el segueixen el monte Serauta (3.069m.) i pizzo Serauta (3.035m.) a la vessant més oriental de la cresta.

La Marmolada. Gran Vernel en primer pla i Punta Penia al centre.
En les vacances del passat setembre (2013) hem tingut el plaer de poder fer algunes ascensions i escalades per aquesta zona dels alps, on hem comptat també amb un expert guia de muntanya gran coneixedor de la zona que ja fa 18 anys que es dedica al guiatge i rescat de muntanya en aquesta zona. Ell és en Manel Alonso, i podeu contactar-lo mitjançant aquesta web: http://www.dolomitesguide.com/

Mapa general de la travessa al massís de la Marmolada.
Aquest cop, tindrem el plaer de fer una jornada llarga però diversa, amb tot tipus de terrenys que faran de la jornada una autèntica travessa alpina. Començarem pujant un curiós remuntador que ens portarà al refugi del Pian dei Fiacconi, seguirem caminant per l'erosionada roca al peu de la glacera de la Marmolada que ens durà a la Sforcela de la Marmolada. Seguirem encordats per creuar transversalment la Glacera Vernel, a la vessant Est del Gran Vernel i continuarem l'ascensió per la via ferrada de la Marmolada, que ens acostarà al cim de Punta Penia per la seva cresta Oest. El descens, també té varietat, ja que és una volta circular que ens durà de nou al refugi del Pian dei Fiacconi.

Curiós remuntador biplaça del Pian dei Fiaccioni 
Ens trobem amb en Manuel a les 8 del matí a l'aparcament del Rifugio Dolomia (2.074 m.), just després de creuar la presa del Lago di Fedaia. Allà pujarem de dret al remuntador que ens durà prop del Rifugio Pian dei Fiaccioni a 2.626 m. i és aquí on comença la travessa. Sortim del telefèric cap a la dreta, en direcció oest per seguir la variant 2 de la ruta 606 per un camí que voreja la Marmolada en direcció al Gran Vernel on, en un principi, el camí és descendent i molt pedregós. Pel camí trobem molts senyals del pas de la primera Guerra Mundial en aquella zona, ferros, fustes, construccions de pedra derruïdes, etc... aquesta zona, va viure grans batalles degut a que era la zona fronterera entre l'imperi Austro-Hungarès i Itàlia durant la guerra (aquest 2014 ha fet 100 anys de l'inici de la guerra).

Camí que puja a la Sforcela de la Marmolada
Passat el primer esperó que deixem a l'esquerra, el camí va agafant altura ràpidament a l'esquerra en direcció sud per dirigir-se a la glacera que hi ha entre el Gran Vernel i la Marmolada, tram on haurem d'encordar-nos per primera vegada. Aquesa glacera la creuem transversalment per anar a parar just al peu del coll que hi ha entre la Marmolada i el Gran Vernel, punt on comença la via ferrada de la Marmolada. Fins aquí hem tardat 1 hora i 45 minuts.

Creuant la glacera que ens porta a l'inici de la via ferrada
 Ara toca treure els dissipadors i agafar-se al ferro ! Aquí comença la ferrada que ens ha de portar gairebé al cim del punt més alt de les Dolomites, el Punta Penia, de 3.343 metres. La via comença flanquejant la paret oest del Gran Vernel, sense gaires ferros a l'inici, però amb molt bona presa de roca. Segueix pujant bastant verticalment cada cop amb més graons de ferro, molt antics però ben conservats. 

Primer tram de via ferrada
Arribats al coll de la Sforcela de la Marmolada, trobem un antic refugi de l'època de la guerra, aquí la via canvia de direcció i s'enfila en direcció est flanquejant la cresta final i pujant per llargues parets per mitjà de graons de ferro. La via està re-equipada, però conserva molts dels ancoratges de fa 100 anys. 

La segona part de la via és més vertical
Després de passar la part més vertical de la via, aquesta segueix per la carena de la Marmolada en direcció est per trams de menys pendent. Sortim de la via a pocs metres del cim, però cal encordar-se de nou degut a que hem de fer l'últim tram per sobre de la part alta de la glacera superior de la Marmolada.

Últim tram de glacera abans de fer cim
Aquest últim tram sobre la glacera, el fem amb 20 minuts, és un tram amb molt poca pendent que ens serveix per arribar al cim del Punta Penia (3.343 m.)  creuant transversalment la part alta de la glacera. El dia ens ha acompanyat, i les vistes des d'aquí dalt són impressionants. A més a més, comptar amb la presència d'en Manel, expert guia de muntanya i gran coneixedor de la zona, fa que l'experiència encara sigui més magnífica i ens permet identificar tots i cada un dels massissos muntanyosos que es poden veure des d'aquí dalt amb totes les seves curiositats explicades per en Manel.

Punt més alt de les Dolomites, al cim del Punta Penia (3343 m.)

Hem tardat 4 hores i 30 minuts a pujar, i després d'un merescut descans al refugi del cim, on hi ha un simpàtic guarda que fins i tot serveix entrepans calents. Després també de gaudir de les esplèndides vistes que ens ofereix aquesta situació privilegiada i el clar dia, toca baixar. El descens el farem per la glacera de la Marmolada, baixant a ella per una canal (Schiena de Mul) que està equipada amb ferro per facilitar-ne el pas, ja que és la canal per on es puja al cim per a la seva via més clàssica i habitual.

Schiena de Mul, canal d'accés al cim
En 45 minuts estem en plena glacera, on encara ara s'hi troben de tant en tant algunes restes del pas de la guerra en aquesta zona. Ens tornem a encordar, ja que aquesta glacera està farcida d'esquerdes i el bon dia que ha fet ha deixat la neu de la superfície molt tova. Ara només ens queda baixar directament per el fressat camí fins al peu de la glacera, i buscar el camí de descens més fàcil per el tram de grans blocs de pedres que hi ha fins al refugi.

Amb en Manel sobre la "Ghiacciao della Marmolada"
Amb 1 hora i 30 minuts hem fet el darrer tram de descens fins al Refugi Pian dei Fiaccioni i ara ja només queda tornar a agafar el curiós telefèric fins al pàrquing de nou i donar per acabada la completa travessa d'avui, però no abans de fer una cervesa (que ens hem guanyat) al Rifugio Castiglioni alla Marmolada, a l'altre costat de la presa del Lago di Fedaia. El guarda és un bon company d'en Manel, i gaudim amb ells dos de la cervesa, mentre comentem la ruta des de la terrassa del refugi, que té unes vistes fantàstiques de la Marmolada.

Recomanem molt aquesta travessa ja que és molt complerta i l'entorn, immillorable. A més, si podeu contactar amb en Manel, us guiarà, portarà, explicarà, per la ruta, via ferrada, escalada, i/o travessa que s'adapti més a les vostres possibilitats per gaudir al màxim de la vostra estada a les Dolomites !

Punt de sortida : Pàrquing del telefèric del Pian dei Fiaccioni, a 12 km de Canazei.
Horari : Entre 6 i 7 hores.
Material : Piolet, grampons, casc, dissipador, una corda de 25-30 metres i la cantimplora plena d'H2O, ja que la que trobes pel camí prové de la glacera i no és molt recomanable prendre-la.
Desnivell : 750 metres positius i 750 metres negatius.
Mapa : Ed. Tabacco no. 015 - Marmolada - Pelmo Civeta - Moiazza. 1/25.000
Dificultat : La dificultat de la ruta recau en 3 aspectes, el primer, que és una ruta alpina, que demana coneixement dels diferents terrenys en els que es desenvolupa. El segon, que és una ruta llarga en què l'estat de forma ha de ser l'adequat, i el tercer, que la totalitat de la ruta, transcórrer entre els 2.600 i els 3.343 metres d'altitud, això també demana un estat de forma òptim.
Guia de muntanya :  Manel Alonso (clica el nom per enllaçar-lo)

dimarts, 26 d’agost de 2014

Cavalls del Vent en 3 Etapes

Cavalls de Vent, (rlung rta) l'orígen d'aquest nom, prové de les banderoles d'oració budistes que es col·loquen a cims i colls a l'Himalàia de manera que aquestes es reparteixen així als 4 vents. La procedència és de Ladakh (Índia), i cada cop és més habitual veure'n en zones de muntanya de tot el món.
Rlung rta (cavalls de vent) en un coll a l'Himalàia
En aquest cas, Els Cavalls de Vent, és una travessa de 8 etapes que ens porta pels refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La travessa es desenvolupa entre les alçades de 910 i 2510 metres amb un desnivell acumulat d'aproximadament 5000 metres positius i 5000 negatius durant els 80 quilòmetres que té la ruta.


En aquesta ocasió, vaig decidir sortir en solitari a fer la travessa en 3 etapes, amb el refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca com a inici i final de la ruta.

ETAPA 1 
Refugi Lluís Estasen - Refugi Gresolet - Refugi Sant Jordi - Refugi Rebost.
Surto a les 7:40 del matí del refugi, després de passar la nit a l'Estasen. El camí surt direcció Est des de la porta del refugi, on, a pocs metres, ja es pot trobar la primera marca de color taronja que hauré de seguir durant els propers tres dies. Aquest primer tram és de baixada i s'ha d'anar molt en compte, ja que és una zona molt baga i humida, plena d'arrels i pedres, després, uns metres de desnivell positiu ens deixen just a la porta del refugi Gresolet. Amb 1 hora i 10 minuts faig els 570 metres de desnivell negatiu i els 93 metres positius.
Primeres boires del matí baixant cap al Gresolet
Surto del Gresolet per la part de darrera del refugi per un camí i posteriorment una pista que em porta al Coll de la Bauma. Puja molt vertical, però amb 40 minuts arribo al coll. Des d'aquí, un llarg descens de 8 km que em portarà al Veïnat de l'Hostalet, primer per un camí enmig del bosc i després per pista forestal. Ara toca l'ascens que em durà al Refugi Sant Jordi, que passa per els Empedrats, per un camí feréstec enmig d'una de les gorges més atractives del berguedà. Un cop passats els empedrats, el camí ens desvia cap a l'esquerra pel mig del bosc fins arribar al Refugi Sant Jordi amb 4 hores des del Coll de la Bauma.
Impressionants Gorges dels Empedrats pujant al St. Jordi
Des del Refugi Sant Jordi, desfem uns metres el mateix camí pel que hi hem arribat, fins a trobar un cartell indicador que ens marca el coll d'Escriu, passant pel mig del bosc i prenent alguna drecera. Primer baixant (250 m.) i després pujant (250 m.) per arribar en 1 hora i mitja al Coll d'Escriu. Des d'aquí, i tot per pista forestal, ens esperen uns 400 metres de desnivell negatiu que ens porten a la carretera que va de Bagà a Coll de Pal. La creuem, passem per sota un pas a nivell per creuar la C-16 i ara només ens cal remuntar els gairebé 450 metres de desnivell positiu fins a arribar al Refugi Rebost, que serà el final de la primera etapa.
Refugi del Rebost, excel·lent mirador del vessant Berguedà de la ruta
Perfil de desnivell de la primera etapa (Lluís Estasen - Rebost)
ETAPA 2 
Refugi de Rebost - Refugi Niu de l'Àliga - Refugi Serrat de les Esposes -
Refugi Cortals de l'Ingla.
Després d'una reconfortant dutxa, un immillorable sopar i d'un merescut descans, començo la segona etapa de la travessa. Sortim direcció Nord-Est per la dreta del refugi i enfilem amunt pel mig del bosc. El camí puja suau però constant, convinant zones de bosc amb prats de pastura fins a creuar la pista forestal de les mines del Roc Negre. Un cop allí, ja enfilo directe cap a la Collada de Comafloriu, on ja seguirem la carena per pujar al Puig de Comabella i acabar d'arribar al Refugi del Niu de l'Àliga. Aquest últim tram, ja amb vistes de l'estació d'esquí alpí de La Molina.
Pedraforca, Comabona, Penyes Altes i Tossa d'Alp (esquerra-dreta)
Després dels 880 metres de desnivell positiu, amb poc més de 2 hores i 15 minuts arribo al punt més elevat de la travessa, la Tossa d'Alp, a 2510 metres. La ruta segueix descendint per la seva vessant Oest, amb 500 metres de desnivell negatiu que em duran al Coll de Jou, a 2021 metres, vorejant primer un cim rocós per la seva dreta (Roca del Llamp). Un cop soc al coll, (1 hora des del Niu) un sinuós camí puja seguint la carena, deixant el Cap del Pont a la meva esquerra i seguir pujant pel mig del bosc pel Collet de Molins fins a ascendir al punt més alt de les Penyes Altes del Moixeró, a 1 hora del Coll de Jou. (2279 m.).
Vista dels prats que m'esperen al descens de les Penyes Altes
 Amb poc més de 4 hores m'he plantat al cim de les Penyes Altes, i a partir d'ara, la majoria de camí que em queda avui, serà tot en descens, gairebé 800 metres de baixada fins al refugi del Serrat de les Esposes. El camí baixa per la vessant Oest de les Penyes Altes, on de seguida arribem als prats, amb un camí que va flanquejant pels prats. Arribats al collet de la Coma, el panorama canvia radicalment i el camí de descens baixa per un torrent amb el camí no massa fresat però si ben marcat. És un torrent humit i patinós on haurem d'anar amb compte de no patinar. Aquest torrent, desemboca a una pista forestal que seguint-la ens portarà sense cap problema al Refugi del Serrat de les Esposes. (2 hores 45 minuts des de les Penyes Altes)
Núvols amenaçadors apareixen per darrera el Serrat de la Muga
Des del Serrat de les Esposes, prenc la pista ample que marxa cap amunt a l'esquerra, per prendre un corriol a l'esquerra que hi ha just després de la primera corba. Aquest camí, va resseguint la pista per la seva esquerra, per fer internades al bosc fins a sortir a la mateixa pista un tros amunt, a l'alçada de la Font Freda, un cop aquí i seguint el GR 107, arribem al Refugi dels Cortals de l'Ingla, que és el final de la segona etapa. Aquest últim tram, l'he fet amb 2 hores i mitja.
Refugi dels Cortals de l'Ingla, a 1610  metres
Perfil de desnivell Etapa 2   (Rebost - Cortals de L'ingla)
ETAPA 3
Refugi Cortals de l'Ingla - Refugi Prats d'Aguiló - Refugi Lluís Estasen
Inicio la tercera i darrera etapa de la ruta sabent que he deixat el més "relaxat" pel final, tot i que em resten uns 24 km per arribar al destí. El camí surt del davant del refugi, seguint les marques aquest em porta a seguir la pista primer i després endinsant-se pel mig del bosc. En 35 minuts em planto al Coll del Pendís, des d'aquí el camí puja més suau cap a la dreta seguint tota la Serra de la Moixa primer i el Serrat de la Muga després. El camí va alternant vessant Nord i vessant Sud, (Cerdanya i Berguedà) amb unes fantàstiques vistes dels dos costats i de la cara nord del Pedraforca que et fan molt més suau el lleuger ascens.
Pendís (esquerra) Serra de la Moixa (centre) i Comabona (dreta)
Arribo al Pas del Bou amb 1 hora i 45 minuts des del Coll del Pendís, i en aquest punt, el camí baixa cap a l'esquerra fent ziga-zagues vorejant el Serrat dels Tarrers fins a arribar al Pla de les Creus. Des d'aquest punt, ja veiem el Refugi de Prat d'Aguiló, però encara ens queda baixar fins al Barranc de les Toselletes  i tornar a pujar fins a arribar al refugi, que faig amb 1 hora i 15 minuts des del Pas del Bou.
Cara Nord del Pedraforca vist des del Serrat de la Muga
 Un mos al refugi de Prats d'Aguiló per afrontar l'últim tram de desnivell positiu de la ruta. Des d'aquí (2010m.) cap amunt per pujar fins a dalt del Pas dels Gosolans (2430m.). És en aquest tram d'ascens en el què podem gaudir de les immillorables vistes de la Serra del Cadí des d'una privilegiada situació. ATENCIÓ. Aquest és l'únic tram on no trobarem els senyals taronges de la ruta. Des d'ara fins al cim del Pas dels Gosolans, haurem de seguir les marques del PR C124 (Blanc i Groc).
Serra del Cadí des del camí d'ascens al Pas dels Gosolans
Amb 55 minuts em planto al capdamunt del Pas dels Gosolans i ara la resta de camí de la jornada, ja és de flanqueig per la Serra Pedregosa de Est a Oest. Aquí ja retrobem de nou els senyals taronges. Al final de la Serra Pedregosa, just al Prat Llong, comencem el descens que ens portarà a la pista del Refugi Lluís Estasen. En una hora i mitja arribo a la pista per camins que baixen entre prats de pastura i des d'aquí, tocarà seguir la pista fins al final, a trobar la cruïlla del refugi Lluís Estasen.
Pas dels Gosolans amb la boira que comença a pujar
Seguim la pista que va serpentejant per la falda de la cara nord del Pedraforca en lleuger i suau descens, mentre anem observant els molts torrents i canals que han anat desprenent pedres i arbres amb les pluges d'enguany, per, al cap d'una hora, trobar el desviament a l'esquerra que ens porta, amb poc més de 10 minuts, altre cop al punt de partida i al final de la travessa. El Refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca.
Perfil de desnivell etapa 3 (Cortals de l'Ingla - Lluís Estasen)
Punt de sortida : Refugi Lluís Estasen, tot i que al ser una volta circular, es pot començar i acabar en qualsevol dels altres 8 refugis pels que es passa durant la ruta, el refugi que s'ha de deixar més lluny el cotxe, és el Refugi Sant Jordi.
Horari : Total de la travessa, son 25 hores i 10 minuts, que repartit en les tres etapes, queda dividit en,
Etapa 1 - 9 hores i 30 minuts. Etapa 2 - 8 hores i 30 minuts. Etapa 3 - 7 hores i 10 minuts.
Desnivell : El desnivell total acumulat, és de 6439 metres de desnivell positiu i 6481 metres de desnivell negatiu en total, que dividit en etapes, queda de la següent manera.
Etapa 1 - 2854 metres positius i 2899 metres negatius. Etapa 2 - 1966 metres positius i 2016 metres negatius. Etapa 3 - 1619 metres positius i 1566 metres negatius. (desnivell enregistrat per SportsTraker)
Mapa : Editorial Alpina 1:30.000 Travessa Cavalls del Vent.
Dificultat : És una ruta amb baixa dificultat tècnica, exceptuant un parell de descens que poden ser complicats en dies de pluja (de Lluis Estasen a Gresolet i el Torrent del Grau de l'Ós, abans d'arribar al Refugi del Serrat de les Esposes). El grau de dificultat recau en la llargada de la ruta (79,20 km.) i els molts metres de desnivell acumulat totals. Cal fer una bona planificació de les etapes en funció de la preparació física de qui es plantegi fer la ruta sencera.
Mapa sencer dels tres dies de ruta - Cavalls de Vent

divendres, 22 d’agost de 2014

Cresta de Ferran, al Pic de Ferran (983 m.)

En aquesta ocasió, he aconseguit enganyar a en Ton i en Xevi perquè m'acompanyin, en una cordada de tres a fer tot el recorregut per la Cresta de Ferran, prop de Oix, a la Garrotxa.
La cresta de Ferran vista des de la seva vessant Sud
Croquis cedit per muntanyaviva.cat
 Després d'un intent en què vam haver d'abandonar a mitja cresta per la pluja, el setembre passat (2013) aquest cop, (19 d'agost de 2014) el temps ens ha respectat i hem pogut fer la cresta sencera !
La cresta de Ferran vista des de la seva vessant Nord
Croquis cedit per muntanyaviva.cat
Excel·lent Cresta en un entorn molt feréstec i poc transitat. La pedra és calcària de molt bona qualitat i l'entorn, lluny de el que ens té acostumats el Pirineu, és ple de prats i boscos que s'omplen de colors a la tardor.
APROXIMACIÓ
L'aproximació a la cresta comença des del Grau d'Escales, que trobarem sortint del poble d'Oix per una pista que surt direcció a Sant Miquel d'Hortmoier. Just al congost que formen la cresta de Ferran i el pic de Bestracà, deixem el cotxe (4x4) i començem l'aproximació pròpiament dita.
Des dallà, prenem el camí que surt cap a Talaixà (marcat amb el GR 11). Creuem la palanca de del Samsó i continuem uns metres pel GR, deixem un petit pont de pedra a la nostra dreta i just després, deixem el GR per marxar per un petit corriol emboscat que marxa cap a la dreta. El camí, bastant fressat, puja suaument i de seguida tomba a la dreta per anar a buscar l'inici de la cresta just per sobre de la Riera de Beget.
Just en arribar a un punt on hi ha un petit mur de pedra a la nostra dreta, veiem el primer senyal que ens marca l'inici de la cresta.
Marca que ens indica el punt on deixem el camí
CRESTA
Just a la part de sota del gran diedre, trobem un parabolt que ens indica l'inici de la via. De d'aquí, pujem directe per anar resseguint el diedre per la seva part més interior amb bones preses i passos de IIIº. A la dreta, a pocs metres de la sortida del diedre, ens trobem una de les curiositats de la via, un immens túnel que hem de creuar pel seu interior. Un cop a dins, sortim per la seva segona obertura a l'esquerra per anar a parar, ara si, al  fil de la cresta, que ja no deixarem fins al cim del Ferran.
Dins del túnel a l'inici de la Cresta de Ferran
A partir d'aquí, en passos de IIº i IIIº seguim l'estreta i aèria cresta fina a arribar a un primer coll, on vam haver de plegar la primera vegada per culpa de la pluja. És una escalada fàcil però aèria entre els grans blocs de pedra calcària on sempre en trobem algun que es mou una mica i haurem d'anar en compte.
En Xevi situat al fil de la cresta al primer tram
Un cop passat el primer coll, la cresta perd verticalitat per pujar al segon dels pics, i en passos de IIº amb molts arbres on col·locar ancoratges arribem al ràpel que hi ha a la meitat de l'itinerari. Una reunió amb 2 parabolts amb anella ens indiquen el punt exacte. Aquest ràpel, (25 metres) el farem lleugerament desviats a la dreta de la reunió, per un petit diedre que ens portarà directament al coll per continuar amb la cresta.
Inici del ràpel a la meitat de la cresta
Un cop fet aquest ràpel, ens tornem a encordar per continuar la cresta, i és aquí on hi ha el pas més complicat de la cresta, un pas de IVº. Iniciem el pas lleugerament desviats a la dreta per posar un ancoratge en un petit arbre i continuar, aquest cop cap a l'esquerra per sobre d'un gran bloc amb una fissura a la part alta, un cop superat aquest bloc, tornem a seguir cap a la dreta per passar entre uns grans blocs una mica inestables i continuar resseguint per la cresta ja amb trams de corda fàcils de IIº. Un cop passat el segon petit pic, just a un coll ample ple d'arbres, ja ens desencordem per fer l'últim tram de la cresta que el farem caminant entre blocs de pedra lleugerament per la vessant sud de la cresta fins a arribar al Pic de Ferran, a 983 metres.
La cordada sencera al cim del Ferran, després de fer la cresta
DESCENS
Des del cim. baixarem en direcció Est seguint un fresat camí que es desvia de seguida cap a l'esquerra per anar a baixar pel mig del bosc cap a Talaixà. Des del nucli despoblat de Talaixà, ens desviem a l'esquerra resseguint la cresta per la seva vessant Nord seguint les marques grogues (Oix) i el GR 11 (Beget) fins a tornar a la palanca se samsó per tornar a prendre el camí de tornada cap al cotxe (1 hora).
Vista de la cresta de Ferran des de la seva vessant Nord
Descripció de la cresta : Cresta continua i llarga on gaudirem de bones vistes i una pedra excepcional.
Dificultat : BD (IV-) La via només té un parell d'escapatòries.
Dificultat màxima obligada : IV-
Recorregut : 1600 metres de cresta, amb un desnivell acumulat de 400 metres des del Pont Trencat.
Horari : 30 minuts d'aproximació des del Pont Trencat, 6 - 7 hores per la cresta i 1 hora pel descens.
Orientació : La cresta va de Oest a Est
Material : Corda de 50 - 60 metres, joc de tascons, joc de friends i alguna baga llarga. Portar aigua per tot el recorregut, ja que només en trobarem a la riera de Beget, a l'inici i final de la jornada.
Època de l'any : Evitar fer-la en dies calorosos d'estiu, i molt aconsellable de setembre a novembre per les vistes i colors que ens oferirà la tardor. També aconsellable a al primavera, tot i que haurem de sortir d'hora per aprofitar la llum del dia, ja que el recorregut és llarg.
Mapa : Editorial Alpina 1:25000 Alta Garrotxa.

divendres, 1 d’agost de 2014

Pic de l'Infern (2869m.), Freser (2836m.), Bastiments (2883m.) i Gra de Fajol (2708m.)

En aquesta ocasió, sortim de la Vall del Ter per passar a través del Coll de la Marrana cap a la Vall del Freser i fer un circuit circular passant per 4 dels cims més emblemàtics de les dues valls. El Pic de l'Infern, el Freser, el Bastiments i el Gra de Fajol Gran.
26 de juliol de 2014, un calorós dia d'estiu en el que només han anunciat alguna tempesta d'estiu a partir de mitja tarda. Sortim de Vic a les 8 del matí, jo mateix, en Xevi i la Mònica i ens dirigim a l'estació d'esquí alpí de Vallter 2000. Des de l'aparcament que hi ha a tocar de l'heliport, a pocs metres d'arribar a l'estació.
Sortim en direcció al Refugi d'Ulldeter, tot seguint el camí fresat que està tot marcat amb senyals del GR 11, que no deixarem fins a la cabana de Tirapits. En poc menys d'una hora (55 min.), ens plantem al Coll de la Marrana, per veure des d'aquí la part més alta de les dues valls amb el naixement del riu Ter i del Freser en les respectives valls.
Panoràmica de la Vall del Freser.
Continuem el GR 11 en direcció a Núria, fins a la cabanya de Tirapits, on ens hi plantem amb 1 hora justa des del Coll de la Marrana. Aprofitem per fer un mos i poder continuar. En aquest punt abandonem el camí marcat amb el GR per desviar-nos a la dreta en direcció a el Portell, que ens portarà seguint la carena fins al cim del Pic de l'Infern. Tardem 30 minuts justos a fer aquest tram. i ens plantem així al primer dels 4 cims de més de 2700 metres que farem avui.
Cim del Pic de l'Infern, de 2869 m. amb un matí molt clar.
 La ruta continua per la carena que marxa cap a l'Est del Pic de l'Infern, primer descendint per un pas estret en direcció al Portell dels Gorgs i després enfilat-se de nou cap el Pic del Freser. Des del cim del Freser (2836 metres), continuem direcció Est altre cop per baixar per un camí perdegós que ens portarà al Coll de la coma Mitjana. Ja tenim a tocar el Bastiments, el punt més alt de la ruta d'avui. Pujem per la mateixa cresta per la seva vessant sud per acabar d'arribar al cim del Bastiments (2883m.) i fer una altre parada, aquest cop per gaudir de les magnífiques vistes que ens proposa el dia.
Cim del Bastiments, de 2883 metres.

Hem tardat 1 hora i mitja des del Pic de l'Infern fins aquí. I la nostra ruta segueix per la carena per tornar de nou al Coll de la Marrana. Encarem el pedregós descens amb l'amenaça dels núvols que van creixent al sud, i un cop al coll, tornem a pujar amunt, però aquest cop, en direcció sud, pel camí que puja al Gra de Fajol Gran. Tardem 1 hora justa per baixar des de Bastiments al Coll de la Marrana i pujar a l'últim cim d'avui, El Gra de Fajol, de 2708 metres. Aquí aprofitem per dinar abans de començar el descens, que realitzarem pel Pas de l'Isard, entre el Gra de Fajol gran i el petit. Aquest camí no està tant fresat com la resta que hem fet avui, però des del cim, seguint la carena el trobarem sense problemes. 
Perfil de l'Etapa
Des del cim del Gra de fajol Gran, amb 1 hora i 20 minuts, tornem a ser al pàrquing on hem deixat el cotxe i donem així per acabada la ruta d'avui. De camí cap a casa, ens enganxa la tempesta anunciada per la mitja tarda, però això si, amb la feina feta !


Punt de sortida : Pàrquing prop de l'heliport de l'estació d'esquí alpí de Vallter 2000, pel camí que marxa a l'esquerra en direcció al Refugi d'Ulldeter marcat amb GR 11.
Horari : 6 hores i 30 minuts contant els descansos.
Desnivell : 1375 metres ascendents i 1375 metres descendents.
Mapa : Alpina 1/25.000 Puigmal, Vall de Núria, Ulldeter.
Dificultat : La dificultat d'aquesta ruta recau en la durada (gairebé 18 Km.) i els molts metres de desnivell acumulat. És necessari fer-la amb un bon estat de forma. Només un petit pas de desgrimpada al Portell dels Gorgs. A l'hivern, i depenent de l'estat de la neu, la dificultat augmenta de manera considerable, pel fet de què hi ha una gran part de l'itinerari per crestes i carenes que poden ser de pas complicat.