dilluns, 12 de desembre de 2011

Dome de Niege des Écrins (4015m.)

Juny de 2011, ara toca Alps !

Aquesta vegada, la ressenya, no és per aquí a prop, sinó una ascensió alpina a un dels indrets, que a l'ombra del massís veí del Mont Blanc, no té res d'envejar als seus pics més propers.

Declarat Parc Nacional als anys 70, aquest massís, s'eleva de manera majestuosa entre Grenoble i Briançon, i entre els rius Durance i d'Isère. El seu punt culminant, és la sempre impressionant i espectacular Barre dés Écrins, amb els seus 4101 metres.
Barre i Dome de Niege des Écrins des del refuge des Écrins
Les seves llargues valls, dónen lloc a una gran varietat de laberíntiques crestes, circs glaciars, corredors i cims que fan l'autèntica delícia d'alpinistes i excursionistes.

Ens trobem una bona colla d'amics amb ganes de pujar al punt més alt del massís, la Barre des Écrins, des de punts ben repartits de la geografía Catalana. Des de Flaçà, l'Ivan i la Brígida, des de Folgueroles, en Jordi (Ros) i la Cristina, des de Sant Celoni, en Jordi (Frikie) i la Sandra, i des de Vic, la Marta i l'Amadeu.
Tot el grup abans de pujar cap al refugi dels Écrins
Tots 8, després de 7 hores de viatge des dels nostres respectius punts d'orígen, ens trobem al pàrquing de Pré Madame Carle, ja que hi hem anat en dies i hores diferents.

La primera etapa, ens portarà des del pàrquing de Pré Madame Carle, situat a 1874 metres, fins al refuge des Écrins, situat a 3175 metres. Seran un total de 1301 metres de desnivell positiu.

Sortim del pàrquing per una pista forestal que surt del costat del refugi Cezanne, en uns 600 metres i després de passar un primer pont de fusta que creua el torrent du glacier noir, que baixa del Glacier Noir (entre el Pelvoux i la Barre des Écrins), s'estreny deixant pas a un estret sender que ja s'enfila guanyant desnivell entre roques i simpàtiques i atrevides marmotes. El sender no té pèrdua, està ben marcat i fresat.
Llengua penjant i desafiant del glacier Blanc
En poc més d'una hora i mitja, ja ens hem plantat al peu de la llengua del Glacier Blanc. Aquí, el sender agafa més inclinació, tot vorejant el glaciar per l'esquerra. En uns 40 minuts, arribem a l'antic Refugi Tukett, on el sender ens dóna una treva i deixa pas a una esplanada on tenim unes fantàstiques vistes del Mont Pelvoux.
Maravellós, l'amenaçant Mt. Pelvoux des del refugi Tukett
Des d'aquí, ja estem molt a prop del Refuge du Glacier Blanc, falta una última rampa i en 50 minuts ja hi arribem. Aquí, aprofitem per menjar alguna cosa i descansar l'esquena del pes de les pesades motxilles, estem a 2542 metres.

Portem 3 hores des de Pré Madame Carle, i ens proposem a seguir la marxa. El camí continua tot fent ziga-zagues vorejant la punta del Glacier Blanc, a trams guanyant molt desnivell de cop i altres més suaus, en uns 45 minuts el camí ens porta de dret a sobre la glacera. És moment de treure els grampons i el piolet i encordar-nos per poder continuar la marxa!
Les dues cordades abans d'iniciar la progressió per la glacera
Carai, quina pinta ! Dues cordades de 4 persones cadascuna, en la primera, Amadeu, Marta, Brígida i Ivan, i la segona, Ros, Cristina, Sandra i Jordi. Tots ben equipats i amb ganes de descarregar les motxilles al refugi, prosseguim la ruta per sobre de la glacera seguint la traça que segueix a la dreta de la mateixa. A partir d'aquí, el camí guanya suaument desnivell, on només hi trobem un parell d'esquerdes que no cal vorejar, ja que estan molt cobertes de neu i es poden creuar sense problemes.

En poc més d'una hora ens plantem a la falda del Refuge des Écrins, l'únic inconvenient és que per arribar-hi, cal superar els 150 metres de desnivell que hi ha de la glacera fins a dalt. Aquí, optem per desfer les cordades i acabar d'arribar a dalt per lliure. Hem tardat 5 hores.

Després de reposar, parlar de la ruta que prendrem, preparar el material necessari pel dia següent, sopar (a les 5 de la tarda), i escoltar les divertides explicacions del guarda del refugi, a les 7 de la tarda ja està tot el refugi en silenci. Sonarà el despertador a les 3:30 del matí, esmorzar i cap amunt !!!! Per cert, avui hem decidit que no pujarem a la Barre des Écrins, sinó que farem l'ascensió a la Dome de Niege des Écrins, que és una cúpula nevada de 4015 metres, un pre-cim de la Barre des Écrins.
Remuntant la glacera a les 4h. del matí a l'inici de la 2a Etapa
Treure's les lleganyes, esmorzar fort, agafar motxilles, encordar-nos a la porta del refugi i amunt, bé, en aquest cas avall, ja que el primer que cal fer, es baixar els 150 metres que hi ha del refugi a la glacera un altre cop. Un cop sobre la glacera, multitud de lluminetes ens marquen el camí. Realment és una imatge espectacular: tot de petites cuques de llum que avancen a poc a poc tot esperant que es faci de dia. Cal remuntar la glacera fins a peu de muntanya, i només caldrà seguir la traça i la multitud de frontals encesos que es veuen davant !

En 1 hora i 20 minuts aproximadament, estem a la falda de la Barre des Écrins. Aquí comencen les rampes que ens han de portar amunt entre séracs que amenacen en caure sobre nostre, però ahir a la nit, el guarda del refugi ens va explicar claríssimament per on haviem de passar. A pas lent però ferm, iniciem l'ascens, passant per la dreta el primer serac, un cop passat aquest, ens desviem cap a l'esquerra, cap al centre de la gran pala de neu per continuar l'ascensió entre els dos seracs que hi ha més amunt, en direcció a la gran rimaya que parteix en dos la part alta de la glacera. Aquí, és on l'Ivan i la Brígida decideixen fer marxa enrrere, i la cordada queda partida en dues, l'ivan i la Brígida que marxen avall i la Marta i l'Amadeu que segueixen amunt, encordats amb una nova corda. La segona cordada de 4 també continua amunt.
Vista de l'itinerari des del Refuge des Écrins
Un cop creuada aquesta rimaya, ja només queda l'últim tram inclinat abans d'arribar al cim de la Dome, que serà suau fins a cim. Hem tardat 3 hores i 40 minuts des de la falda, i 5 hores des del refugi.
A les 9 en punt del matí, les dues cordades són a cim !!
Cim de la Dome de Niege des Écrins de 4015 metres
Contents i amb un dia que acompanya, ens fem la foto i ens quedem uns minuts a gaudir de les fantàstiques vistes que tenim des de més de 4000 metres.

Ara toca baixar, on sempre s'ha d'anar més en compte, ja que les forces minven, els passos de rimaya poden portar problemes i l'estona que fa que toca el sol a la neu fa que la glacera pugui haver perdut una mica de consistència.
Prenem el mateix camí, desfent les nostres traces i creuant-nos amb moltes cordades que encara estan pujant.
La neu, en tot el tram fins a la falda de la muntanya, està en perfectes condicions, i ens permet fer un descens ràpid i sense problemes.
Punt per on es creua la gran esquerda que parteix en 2 la glacera
Un cop estem de nou a la glacera, la cosa ja canvia. La neu esta molt tova i desfeta, i creuar la glacera fins a peu de refugi, es fa molt llarg i pesat. Tot i anar d'hora, el sol i la bona temperatura que ha fet tot el matí, fa que els grampons s'enfonsin completamet i faci la marxa més lenta.

Un cop a peu del refugi, el més pesat serà remuntar els 150 metres ascendents que hi ha entre la glacera i el refugi desprès de 8 hores de marxa. En total, la segona etapa, són uns 990 metres de desnivell ascendents i 990 descendents, amb un total de 8 hores i 30 minuts.

A la una del migdia ja som tots de nou al refugi amb la feina feta, i tal i com vàrem decidir, farem una altre nit al refugi per refer-nos i fer el descens més descansats l'endemà.
Relleu de Catalans al refugi, uns arriben i els altres marxen
La gent al refugi, vénen i van, les dues nits que hem fet aquí ha estat ple fins a la bandera. 120 places i 121 allotjats.

En la tercera etapa, ja només queda la baixada fins al pàrquing de Pré Madame Carle i la tornada amb cotxe fins a les nostres terres, o sigui, que aprofitem per llevar-nos d'hora, cap a les 5 del matí per esmorzar, recollir tot el material i iniciar el descens amb la sortida del sol.
Mapa - croquis de les tres etapes
Toca tirar avall, ara sí, des de la sortida del refugi fins a baix a Pré Madame Carle ens esperen 1301 metres de desnivell negatiu, primer per la glacera, i després per el sender que ens durà al pàrquing.
El descens amb les pesades motxilles a l'esquena, es fa llarg, però realment amb poc més de 3 hores ja som a baix amb les botes tretes i un bon refrigeri per encarar les 7 hores de cotxe fins a casa.


Punt de sortida : Pàrquing de Pré Madame Carle, Ailefroide
Horari : Etapa 1 - 5 hores, Etapa 2 - 8 hores i 30 minuts i Etapa 3 - 3 hores.
Desnivell : Etapa 1, +1301 metres. Etapa 2, +990 i -990 metres i Etapa 3, -1301 metres
Mapa : TOP 25 (3436ET) Meije, Pelvoux 1:25.000
Dificultat : Mitja. Imprescindible dominar tècniques de progressió en glaceres amb corda

dijous, 8 de desembre de 2011

Montanha d'Uishèra, Val d'Aran, 2337m.

Itinerari matinal per la Vall d'Aran al cim de la Montanha d'Uishèra, de 2337 metres. Cim d'altura modesta, però que disposa d'una espectacular i privilegiada vista dels Massissos de l'Aneto, la Maladeta i el Perdiguero.
Espectacular vista de l'Aneto (3404m) sostre del Pirineu
Sortim de Vilamòs, petit poble al nord de Viella direcció Bossòst, des d'allà, una pista forestal surt de darrera l'esglèsia. La seguirem amb el cotxe uns 3 o 4 Km fins a arribar a una cruïlla. Aquí, podem deixar el cotxe i començar a caminar i, si anem amb un 4x4, podem seguir uns quilòmetres més cap a l'esquerre.
Cruïlla on deixem el cotxe i començem a caminar
Uns tres quilòmetres més amunt, trobarem una altre cruïlla de camins, que ens assenyala les diferents direccions, Plan d'Uishèra, Vilamòs i Arres de Sus.
A l'esquerre, la Montanha d'Uishèra i a la dreta, la cabanya
 Arribats aquest punt, tenim una esplanada per aparcar el cotxe i començar la caminada. Sortim direcció al Plan d'Uishèra, seguint la sinuosa pista forestal que puja suaument. Passats uns 45 minuts, arribem a la cabanya des Plan d'Uishèra. Des de la cabanya,  deixem la pista forestal per pujar entre els prats cap a l'Oest, on de seguida perdem les traces per seguir pujant per l'herba fins a l'esquerra del cim, allà, només ens mancarà seguir la cresta cap a l'Est per arribar al cim de la Montanha d'Uishèra, de 2337 metres.
El dia acompanya, no hi ha ni un núvol, la qual cosa ens permet veure en tota la seva immensitat, la vista que tenim al voltant !
Cim de la Montanha d'Uishèra, de 2337 metres
Desprès de gaudir del dia i les vistes des del cim, iniciem el descens. Seguirem la carena direcció al Tuc de Sacauva, i abans d'arribar al coll, baixarem directament per una canal una mica inclinada que baixa cap a la dreta, i que ens portarà de nou al Plan d'Uishèra i la cabanya.
Un cop de nou a la pista, només ens queda desfer el camí fins a arribar al cotxe.
Detall de la ruta d'ascens i de descens
Aquesta ruta, no és gaire habitual fora de temporada hivernal, ja que és la ruta que utilitzariem per fer l'ascensió amb esquís de muntanya o raquetes de neu a l'hivern. De totes maneres, és una ruta que no porta gaires complicacions, més directe i suau al principi.

Punt de sortida : Cruïlla d'Uishèra a la pista forestal que va de la Cabana Sacauva a la Bassa d'Arres.
Horari : 3 hores
Desnivell : 580 metres de pujada i el mateix de baixada. (des d'on teniem nosaltres el cotxe).
Mapa : Alpina 1:25.000 Vall d'Aran.
Dificultat : Ruta fàcil per la primavera, estiu i tardor, i a l'hivern, amb raquetes i/o esquís de muntanya, dependrà del punt on haguém de deixar el cotxe. En èpoques que no hi hagi neu, recomanem pujar per la ruta clàssica, des de les Mines Victòria.