dilluns, 14 d’octubre de 2013

Aiguille Dibona (3.131m) Via Madier 350m. 6a+

Em plau escriure aquest article, tot i que fa ja uns quants anys que vaig tenir el plaer d'escalar-la, però que per la bellesa de l'agulla i de la mateixa via, sempre és un honor recordar-la !!
L'escalada ve ser l'estiu del 1996, i el company de cordada, en Bruno. Aquesta va ser una de les moltes escalades que vam realitzar a la zona aquell estiu.
Vista de l'Aiguille Dibona en el camí d'aproximació
Espectacular agulla Dibona, al Parc Nacional dels Écrins, Prop del poble de La Berarde. Al peu de l'agulla, hi trobem el refugi Soreiller, 85 places i obert de Juny a Setembre.

Per la carretera D530, direcció a La Berarde, un cop passat St. Christophe en Oisans i abans d'arribar a La Berarde, trobem un pal indicador que senyala el refugi Soreiller, a l'alçada de Les Étages. Aparquem davant i cap amunt. El camí és llarg, entre 3 i 4 hores fins al refugi i amb força desnivell, 1200 metres ascendents i les motxilles plenes de ferro, el fan una mica pesat.
En Bruno prop del Barranc Ruisseau d'Amont.
El camí d'aproximació, primer puja de dret pel barranc Ruisseau d'Amont, i es fa una mica pesat, però des del moment en que fas un gir i es visualitza l'agulla, la pujada es suavitza una mica i es veu més a prop el final. Amb unes 3 horetes i mitja ens plantem al peu de l'agulla, al refugi Soreiller. Ens n'allunyem una mica per plantar la tenda, sopar, observar l'entorn i descansar de cara a la jornada de l'endemà.

La via és una de les més clàssiques de la paret sud de l'Aiguille Dibona. L'inici de la via és just a 200 metres del refugi, i transcórrer just per el diedre central que parteix la base de l'agulla en dues parts. Un cop estem de ple instal·lats al diedre, trobem un petit túnel que hem de passar pel seu interior per continuar diedre amunt. En els 5 primers llargs de la via, la via va augmentant progressivament de grau, des del IIIº a l'inici fins al Vº de la 4a. reunió. A partir d'allà, la via manté el Vº i V+ fins a arribar just a sota d'un petit sostre que hem de superar per l'esquerra, per entrar de dret a la fissura Madier, de 6a - 6a+. Aquests dos últims són els dos llargs més exposats de la via.
A punt de sortir del túnel del 2n llarg
Un cop superada la fissura Madier, ja només quedaran 4 llargs per arribar al cim de l'agulla, que van perdent grau progressivament, des del Vº fins a l'últim llarg que de IIIº.
Aresta de la cara nord per on realitzen el descens amb 2 ràpels
Un cop al cim, les vistes són espectaculars, però l'espai reduït que hi ha, no permet romandre-hi gaire estona. El descens es realitza per l'aresta Nord, un parell de ràpels de 25 metres que ens porten al coll de Clochetons Gunneng, i des d'allà, una desgrimpada de segon en flanqueig que ens deixa sobre la petita glacera. Un cop aquí. en una horeta a peu tornem a ser al refugi Soreiller, per iniciar el descens i tornar cap al cotxe contents d'haver pogut completar la via...

Molt recomanable !!
Ressenya de la paret sud de l'Aigulle Dibona
Via : Madier (Directa a la cara sud)
Aproximació : Per la carretera D530, direcció a La Berarde, un cop passat St. Christophe en Oisans i abans d'arribar a La Berarde, trobem un pal indicador que senyala el refugi Soreiller, a l'alçada de Les Étages. 1.200 metres de desnivell positiu en unes 3 - 4 hores.
Dificultat : D+ (6a+/6b) V+ obligat
Primera ascensió : 01/09/1937 per Andéol Madier i Maurice Fourastier.
Recorregut : 350 metres.
Horari : 5 - 6 hores.
Orientació : Sud. (a l'estiu el sol ja apreta a partir de les 9 del matí)
Material : 10 cintes exprés, un joc de tascons i un joc de friends (un de gran per la fissura Madier)
Descens : Per l'aresta nord, 2 ràpels de 25 metres i un franqueig desgrimpant de IIº. un cop allí, a peu fins al refugi Soreiller. 1,5 - 2 hores.

dijous, 26 de setembre de 2013

Montardo (2833m) des d'Arties

El Montardo o Montardo d'Aran, també anomenat Montarto, és un dels cims més alts de la Vall d'Aran i per la seva vistositat i situació, és una de les muntanyes més conegudes de la comarca i del Pirineu.

Montardo i el seu massís des de la pista del Pont de Valarties
 Tot i la seva aparença, el Montardo, de 2833 metres, és una muntanya relativament senzilla i és, durant l'estiu que multitud de gent vol coronar-lo per admirar les fantàstiques vistes que ens ofereix des del seu cim.

En aquesta ocasió, surto sol de la Plana de Vic per dirigir-me a Arties i allà agafar la pista que et deixa al pàrquing de Pònt deth Ressèc. Però per a sorpresa meva i degut a les riuades i inundacions que va patir la Vall d'Aran aquest passat mes de juny de 2013, la carretera està tallada a l'alçada del Pont de Valarties,  just al mateix poble d'Arties. Això allargarà una mica tant l'arribada al refugi de la Restanca avui (20-09-2013), com la tornada fins al cotxe demà al matí.
La pista fins al Pònt deth Ressèc té aproximadament 5,5 Km i uns  350 metres de desnivell que no comptava fer avui. En fi, són les 16:30h i a les 19:00h m'espera el sopar al refugi de la Restanca, així que tira amunt i no et distreguis gaire !
He tardat 1'5 hores fins al Pontet de Rius i la Barraca de Rius, a 1640 metres, i és el lloc on un cop acabades les obres de la carretera, es podrà arribar amb el cotxe. Amb 45 minuts més, ascendeixo els 370 metres de desnivell que em separaven del refugi de la Restanca, que es troba a 2010 metres, just al costat de la presa de l'Estanh d'era Restanca.  Arribo al refugi a les 18:45, just a temps per sopar !!
Estanh d'era Restanca amb el refugi a l'altre costat de la presa
Un cop instal·lat al refugi, un bon sopar per recuperar forces de tres plats i postres a les 7 de la tarda i au, avui ja està tot fet !
Aquesta nit, al ser un divendres de setembre, no hi ha massa gent que pernocti al refugi, en total som unes 15 persones a sopar i dormir, i molta d'aquesta gent, aprofita aquest cap de setmana de bon temps per començar des d'aquí la travessa dels Carros de Foc. 
En fi, a les 10 al llit que demà a les 7 del matí ja hi ha l'esmorzar a taula !
De bon matí, a partir de les 06:00h ja hi ha moviment, així que d'un salt, surto del sac, em vesteixo per a la ocasió i cap al lavabo a rentar-se la cara per ser a les 7 en punt assegut a taula !
A les 07:30 ben puntual surto del refugi de la Restanca per el camí que surt just de davant de la seva porta en direcció E, que està indicat i marcat amb el GR11. En uns 25 minuts arribo al costat de la presa de l'Estanh de Cap de Pòrt, situat a 2.245 metres, encara amb la lluna com a companya de ruta. Aquí puc gaudir d'unes vistes privilegiades, ja que la tranquil·litat i solitud de la zona a aquelles hores del matí així m'ho permeten.
Coret de Oelhacrestada o Port de Rius des de l'Estanh de Cap de Pòrt
El camí voreja l'Estanh de Cap de Pòrt per la seva esquerra i segueix enfilant-se fins el Port de Rius pràcticament pel centre de la gran canal central, que continua tot molt ben marcat amb grans fites i moltes marques del GR11. El sol encara no ha sortit, i no compto que m'escalfi una mica fins que no sigui al capdamunt del coll. 
Tardo 50 minuts comptats en arribar al Port de Rius i efectivament, aquí gaudeixo de l'escalfor del sol per primera vegada en aquest matí assolellat i sense ni un núvol que em destorbi de les magnífiques vistes que m'ofereix la zona... paro 10 minuts, les vistes i el moment, s'ho mereixen !
Vall de Boí, Estany de Monges al centre, la Punta Alta a l'esquerra i els Besiberris a la dreta
En aquest punt, és on s'ha de tenir una mica més de cura de tota la ruta, no per dificultat, sinó per seguir el camí correcte ja que hi ha una cruïlla de camins que ens pot fer perdre amb facilitat. Els Carros de Foc marxen cap a la dreta (vorejant l'Estany des Monges) i cap a l'esquerra (direcció Refugi de Colomers i seguint el GR11). 
Per anar al cim del Montardo, seguim aquest últim, però en pocs metres, just al pla que ens queda a sota, trobem un sender fressat i amb alguna fita que deixa el GR11 i es desvia més a l'esquerra. El prenem i cap amunt. A la nostra dreta ens hi queden les Agulhes deth Pòrt, i a la nostra esquerra el Montardo petit. Seguim el sender i les fites fins al capdamunt i un cop allà, el camí (molt fressat), tomba a l'esquerra fins a arribar al Còth de Montardo, a 2557 metres (45 minuts des del Port de Rius).
En aquest punt, també val la pena fer una parada, ja que gaudim d'unes vistes de la vessant N del Montardo que no ens podem deixar perdre !
El Montardo (esquerra) amb les vistes que ens ofereix per la seva vessant Nord
Des del Còth de Montardo, amb només 20 minuts, ja coronarem el Montardo per un camí ben marcat i que no presenta cap dificultat, i podem gaudir de les vistes que ens ofereix de tota la Vall d'Aran, la Vall de Boí i gran part del Pirineu central.
Panoràmica des del cim del Montardo en un fantàstic 21/09/2013
Són les 10 del matí i ja sóc al cim del Montardo, a 2833 metres i ara toca baixar. però no abans d'admirar el regal que m'ha fet el meravellós dia i menjar i beure alguna cosa. El descens el realitzaré per el mateix camí, amb la diferència, que haig de desfer tot el que he pujat durant els 2 dies, 823 metres fins a la Restanca i 858 metres més fins a Arties, 1681 metres de descens en total.

Amb prop d'1 hora i 20 minuts ja torno a ser al refugi de la Restanca, i sense parar, creuo la presa de l'Estanh dera Restanca i continuo baixant pel camí que m'ha de portar a la pista del Pontet de Rius. Tardo 30 minuts a ser-hi, i ara ja només em manca desfer la pista semi asfaltada que baixa fins al municipi d'Arties, que tardo 1 hora i 15 minuts a desfer. A 3/4 de 2 a baix ! A punt per un bon àpat a Vielha que m'ajudarà a recuperar energia i pensar en el següent objectiu ! 

Mapa de l'itinerari
Punt de sortida : Pont de Valarties (sud del municipi d'Arties)
Horari : 2 hores i 10 minuts el primer dia i 6 hores i 15 minuts el segon dia (descontar 1 hora i 25 minuts el primer dia i 1 hora i 15 minuts el segon dia si podem pujar al Pontet de Rius amb vehicle)
Desnivell : 858 metres d'ascens el 1r dia i 823 el 2n dia, el descens és de 1681 metres el 2n dia. (370 metres d'ascens el primer dia i 823 d'ascens i 1311 de descens el segon dia si sortim des del Pontet de Rius)
Mapa : Alpina 1:40.000 Vall d'Aran
Dificultat : La principal dificultat d'aquesta ruta són els metres de desnivell que hem de superar, que exigeixen una mínima preparació física. Per la resta, a finals de primavera, estiu i principis de tardor, sense neu ni gel al camí, la ruta no presenta cap dificultat tècnica. Si podem pujar en vehicle fins a Pontet de Rius, es pot fer l'ascensió en un sol dia, comptant que caminarem unes 6 hores i farem un desnivell de 1311 metres de desnivell de pujada i els mateixos de baixada.


dijous, 31 de gener de 2013

Canal Oriental. Gra de Fajol Petit. 240m. Mitjana 50º, máx 60º.

Febrer de 2012, amb en Ton ens disposem a pujar per la canal oriental al Gra de Fajol petit. La temperatura és gèlida, un dels dies més freds de l'hivern, 8 graus sota zero al pàrquing, amb el cotxe a ple sol, al peu de la canal, en zona baga, tenim una temperatura de 12 graus sota zero. No hi ha massa neu, però la que hi ha, està en perfectes condicions, bon dia per fer una mica d'escalada en terreny mixt.
Vista del Gra de Fajol petit amb la canal Oriental ben ressenyada.
L'aproximació per arribar a peu de canal, és curta i fàcil, des de l'aparcament per anar al refugi d'Ulldeter, on hi ha l'heliport, sortim caminant pel camí que ens porta al refugi, de seguida ens desviem a l'esquerra per un dels camins que es desvia cap a peu de paret. La canal Oriental queda a l'esquerra de la canal Central o Directa. El temps d'aproximació és d'uns 25 minuts. 
Molt abrigats amb la temperatura que feia.
Les condicions de la neu estan perfectes, la roca està una mica descomposta, però amb paciència podem col·locar algun ancoratge i seguir amunt! La via no presenta complicacions, i és un bon itinerari per conèixer el terreny mixt i familiaritzar's-hi. 
Bona vista de la primera part de la canal als nostres peus.
Després del primer tram, tot pel centre de la canal, l'itinerari es tanca una mica i es va desviant lleugerament cap a la dreta, virant directament cap al cim del Gra de Fajol. Aquest segon tram, és molt més obert i presenta molts més trams de roca, cap problema per posar-hi algun ancoratge per pujar amb ensamble. 
Desprès d'aquest tram, la via ens porta directament al  cim del Gra de Fajol, amb una bona jornada d'escalada mixta amb bones sensacions.
Al cim del Gra de Fajol petit amb el Gra de Fajol gran al fons.
El descens, el realitzem baixant per la carena direcció al Gra de Fajol gran, i baixant directament per el Coll dels Fajol, amb pendents inclinades de  amb neu de 35/40º que ens porta directament de nou al refugi d'Ulldeter i amb uns 40 minuts tornem a ser al cotxe ! 


Recorregut : 240 metres.
Dificultat : Mitjana de 50º a la part inferior i de 35º a la part suerior. Max. 60º.
Primera ascenció : sense dades.
Material : Algun pitó i 2/3 friends.
Característiques : Itinerari de concepció clàssica, no tan repetit com la Canal Estreta. Bona alternativa quant aquesta ultima està saturada de cordades. Si la neu està en condicions, trobem una escalada molt interessant, poc difícil i de gran elegància.

dilluns, 28 de gener de 2013

Sant Sebastià vs. La Plana de Vic

Aquí tenim un parell de panoràmiques contrastades ! 
En la primera imatge, veiem el perfil (skyline) des de la Miranda fins al peu de la Creu de Gurb, amb una esplèndida ermita de Sant Sebastià al centre de la imatge en una nítida i clara posta de sol !
Espectacular posta de sol amb l'ermita de Sant Sebastià al centre.
En la segona panoràmica, hi trobem la vista oposada... una altre posta de sol des del cim de Sant Sebastià, en la que podem veure una molt bona vista del centre de la Plana de Vic, amb vistes espectaculars des del Cabrerès fins al Montseny !
Del Cabrerès al Montseny, amb la ciutat de Vic aspectant als seus peus.


dijous, 24 de gener de 2013

Del Mediterrani al Pirineu

Espectacular vista panoràmica realitzada des del cim del Matagalls ! Des del Mar Mediterrani fins al Pirineu Oriental ! Després de l'enfarinada del 22 de gener de 2013 a la nit, la vista des del cim no té preu !
Clica sobre la imatge per ampliar-la.
Fotografia realitzada el 23 de Gener de 2013.

diumenge, 20 de gener de 2013

Pic de l'Estanyó - Andorra (2914 metres)

El Pic de l'Estanyó, amb els seus 2914 metres d'alçada, està situat a la Vall del Sorteny, al nord del Principat d'Andorra. Des del cim, es podrà gaudir d'unes magnífiques vistes de tot el principat, a més de ser-ne el segon pic més alt, després del Pic de Comapedrosa, amb 2946 metres.

Des de la Serra del Roc del Rellotge amb la Pica d'Estats al fons.
 Des de les Escaldes, agafem la carretera que puja cap a l'estació d'Ordino, i poc després d'haver passat el Serrat, un trencant a mà dreta ens indica el Parc Natural del Sorteny, el prenem fins al pàrquing on hi ha una caseta d'informació del parc.
A partir d'aquí, ja seguim a peu, seguim per la pista forestal d'uns 2 quilòmetres fins a arribar a la tanca del final de la pista, i, un cop passada la tanca, pocs metres després, ja trobem un cartell indicador que ens fa agafar un petit corriol descendent cap a la dreta.
El camí és molt fresat, i un cop creuem el riu Sorteny, s'enfila amb fort pendent direcció Sud-Est entremig del bosc. Trobem marques de pintura groga en tot l'itinerari, i la ruta està ben indicada amb cartells.
Cartells indicadors que trobem durant tota la ruta.
Un cop superat el bosc i la seva forta pendent, el camí continua pujant suaument, apropant-nos al riu, passem per damunt d'un mur, seguim serpentejant pel camí marcat i fresat i finalment creuem a l'altre costat del riu per una palanca abans d'arribar a l'estany de l'Estanyó.
Un cop a l'estany, observem el gran circ llacustre que forma la Serra de l'Estanyó, sense poder veure el cim, ja que ens queda amagat darrera la serra. Seguim el camí que marxa cap a l'esquerre, per coronar primerament la Serra del Roc del Rellotge. Primer el camí ens porta a creuar una tartera abans d'anar a buscar l'ascens a la carena. 
Un cop a dalt de la carena, ens desviem a la dreta, on, en un principi el pendent és pronunciat però ben marcat i fresat. Un cop arribem a dalt, ens disposem a pujar al cim d'un gran pedregar, i és des d'aquí, on podem albirar per primer cop el cim de l'Estanyó.
Encarem l'última part de l'ascens que ens portarà al cim, amb un camí ben marcat, que serpenteja per evitar les grans pedres que formen el con cimal del Pic de l'Estanyó.
Al cim, amb la gran fita que corona el Pic de l'Estanyó, de 2914 metres.
Un cop al cim, toca triar la ruta de descens, la nostra intenció,era seguir la cresta direcció Sud-Oest per la marcada Serra de l'Estanyó, però el fort vent i la previsió de mal temps prevista per la tarda, ens fan decidir a fer el descens més ràpid pel mateix camí per on hem pujat.
Mapa de l'itinerari  'ascens i descens al Pic de l'Estanyó.
Si esteu per Andorra i teniu un dia per fer una caminada, aquesta és una molt bona opció, tant per les magnífiques vistes que ofereix el cim, com per la dificultat, que sense neu, no presenta cap problema al llarg de tot l'itinerari.

Punt de Sortida : Caseta d'Informació del Parc Natural de Sorteny, a 1785 metres.
Horari : 3 hores d'ascens. 2 hores de descens pel mateix itinerari i 3 hores per la Serra de l'Estanyó.
Desnivell : 1129 metres d'ascens i el mateix de descens.
Mapa : Alpina 1:40.000 Andorra
Dificultat : Fàcil, tenint en compte el desnivell acumulat, que requereix una preparació mínima. En època hivernal, el camí de la Pleta del Llomar pot presentar problemes amb el gel al ser una zona molt baga, i a la Serra del Roc del Rellotge, cal anar amb compte amb les acumulacions de neu.